Gran angular

Diners

Crèdit i creació d'ocupació

De què ha servit la reestructuració del sector financer al qual tants milions d'euros ha abocat generosament el govern? No ens van dir que eren perquè els bancs recobressin solvència i donessin crèdits a les pimes?

És de sobres sabut que per crear ocu­pació les pimes tenen un paper pre­pon­de­rant. Però per al seu cor­recte fun­ci­o­na­ment neces­si­ten finançament per al seu cir­cu­lant, sobre­tot per afron­tar la moro­si­tat dels seus cli­ents, i més encara si es tracta d'admi­nis­tra­ci­ons i finançament a llarg ter­mini per als seus pro­jec­tes d'inversió.

Aques­tes neces­si­tats finan­ce­res poden cobrir-se a través d'apor­tació de capi­tal i rein­versió de bene­fi­cis. En el pri­mer cas sola­ment es pro­duirà si es donen les degu­des con­di­ci­ons de con­fiança en l'entorn i, pel que fa a rein­ver­tir els bene­fi­cis, és impres­cin­di­ble que aquests es pro­du­ei­xin.

Quant a les fonts de finançament exter­nes, els crèdits ban­ca­ris cons­ti­tu­ei­xen una via indis­pen­sa­ble, sobre­tot per a aquest tipus d'empre­ses. Actu­al­ment, aquest axi­oma no es pro­du­eix i tot indica que seguirà així en els futurs mesos, segons es desprèn de recents decla­ra­ci­ons del Minis­teri d'Hisenda, del gover­na­dor del Banc d'Espa­nya i d'alts diri­gents dels pri­mers bancs espa­nyols, que basen les seves pre­dic­ci­ons en l'alt endeu­ta­ment d'Espa­nya.

El deute exte­rior espa­nyol és d'1,74 bili­ons d'euros dels quals 760.000 mili­ons d'euros cor­res­po­nen a les enti­tats finan­ce­res, 440.000 mili­ons d'euros a famílies i empre­ses i els res­tants 300.000 mili­ons d'euros a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques.

DEUTE DUPLI­CAT.

Durant el període 2003-2008 el deute extern es va dupli­car. Va ser durant l'època de les vaques gras­ses, quan el crei­xe­ment econòmic sem­blava infi­nit, amb tipus d'interès bai­xos i amb una liqui­di­tat que rajava sense límits.

A par­tir de la crisi el crèdit va dei­xar de fluir perquè els mer­cats finan­cers forans i inter­na­ci­o­nals van tan­car les aixe­tes i Espa­nya es va con­ver­tir en una inversió d'alt risc. Actu­al­ment, els bancs man­quen de liqui­di­tat i han de com­plir els requi­sits que els imposa Brus­sel·les, la qual cosa es trans­met en una res­tricció estricta dels crèdits. D'altra banda, si un banc pot obte­nir una major ren­di­bi­li­tat en altres inver­si­ons com per exem­ple en deute sobirà, per què des­ti­nar aquests recur­sos a donar crèdits?

No ha d'estra­nyar que els empre­sa­ris de les pimes siguin pes­si­mis­tes quant a l'accés als crèdits ban­ca­ris. Només una mica més d'un 50% de pimes espa­nyo­les van asso­lir en el segon semes­tre del 2010 els crèdits sol·lici­tats, enfront d'una mit­jana del 66% en la zona de l'euro i del 79% de les pimes ale­ma­nyes que van asso­lir els seus préstecs sol·lici­tats.

Aquest entorn ha por­tat com a con­seqüència que milers de pimes que man­quen de prou finançament i que, para­do­xal­ment, són via­bles, hagin reduït les seves plan­ti­lles, amb la con­següent pèrdua de milers de llocs de tre­ball. Aque­lles a les quals els seus recur­sos finan­cers els ho han permès s'han capi­ta­lit­zat i han reconduït la seva estratègia empre­sa­rial cap a una recon­versió, apli­cant un estricte con­trol de cos­tos i, per tant, incre­men­tant el seu nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat.

En vista d'aquest esce­nari cal pre­gun­tar-se: de què ha ser­vit la rees­truc­tu­ració del sec­tor finan­cer al qual tants mili­ons d'euros ha abo­cat gene­ro­sa­ment el govern? No ens van dir que eren perquè els bancs reco­bres­sin solvència i dones­sin crèdits a les pimes?

Si el govern, a través del FROB, va apor­tar 25.000 mili­ons d'euros per al sane­ja­ment i la capi­ta­lit­zació de les cai­xes d'estal­vis, podria també tenir algun sen­tit que pensés en alguna cosa sem­blant per finançar les pimes. La res­posta ofi­cial seria que per a això l'ICO des­tina milers de mili­ons. Però pot­ser aquesta font des­co­neix que els bancs diri­gei­xen les bones ope­ra­ci­ons en el seu propi interès i les dub­to­ses les des­vien a l'ICO Directe amb molt poques o nul·les pos­si­bi­li­tats d'èxit i la cor­res­po­nent pèrdua de temps, però això hau­ria de ser objecte d'un altre arti­cle.

L'ICO i la injecció de liquiditat

Un comunicat de la Confederació Espanyola de Comerç –CEC-, patronal dels comerciants, ressaltava recentment que les 30.000 demandes d'informació dels crèdits ICO Directe s'han transformat en 12.000 peticions formals, de les quals només el 15% són considerades susceptibles de rebre la injecció de liquiditat, sense ser segur encara la seva acceptació final, i conclou que, segons el parer d'aquesta entitat, els crèdits ICO Directe són totalment inassolibles per a les petites empreses, en vista de la qual cosa els comerciants exigeixen que l'Institut de Crèdit Oficial s'adapti “a la realitat de les empreses” i, encara que es van mostrar partidaris que la institució sigui rigorosa, van considerar que no ha de ser-ho “fins a l'extrem de ser inviable, per exigències inassumibles”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.