Gran angular

Diners

Estalvi i guerra del passiu

Els petits estalviadors temen que bancs i caixes redueixin el que fins ara han estat retribuint a tipus del 4% i el 5%. Aquest és un dels objectius del govern que, a instàncies del Banc d'Espanya, persegueix que la banca no deteriori més els seus marges, encara que per a compensar-ho es detecta un clar increment en comissions i altres ingressos

El cinc de juliol pas­sat va entrar en vigor el reial decret de 4 de juny 771/2011 del Minis­teri d'Eco­no­mia i Hisenda, el qual introduïx un nou règim d'apor­tació addi­ci­o­nal al Fons de Garan­tia de Dipòsits (FGD) amb la fina­li­tat de desen­vo­lu­par, en línia amb els tre­balls de la Comissió Euro­pea, un sis­tema d'apor­ta­ci­ons a aquest fons basat en el prin­cipi de “risc assu­mit”, pel qual s'exi­gei­xen con­tri­bu­ci­ons addi­ci­o­nals a aquest fons a les enti­tats que remu­ne­rin exces­si­va­ment els seus dipòsits.

Les auto­ri­tats pre­te­nen que l'estal­vi­a­dor assu­meixi una bona part del des­co­sit per causa de la crisi. Els impo­si­tors han obtin­gut bon pro­fit de les neces­si­tats de liqui­di­tat de bancs i cai­xes ja que els resul­tava més econòmic pagar a través dels seus impo­si­tors que recórrer als mit­jans habi­tu­als, d'altra banda cars i res­trin­gits.

pena­lit­zació.

Fins a ara, els bancs esta­ven obli­gats a apor­tar al FGD un 0,06% i les Cai­xes d'Estalvi, el 0,1% dels dipòsits que con­trac-tes­sin, amb inde­pendència de la quan­tia i tipus d'interès. La nova nor­ma­tiva pena­lit­zarà les enti­tats bancàries amb seu al nos­tre país i ads­cri­tes al Fons de Garan­ties de Dipòsits que comer­ci­a­lit­zin pro­duc­tes amb ven­ci­ment entre tres i dotze mesos i ofe­rei­xin un ren­di­ment supe­rior a l'Euríbor a 6 mesos més 150 punts bàsics –1,5%–. Tota enti­tat finan­cera que ofe­reixi una ren­di­bi­li­tat supe­rior a aquesta referència que­darà obli­gada a quin­tu­pli­car les apor­ta­ci­ons que efectuï actu­al­ment al Fons de Garan­tia. Òbvi­a­ment, amb l'apli­cació d'aquesta nova llei, el govern pretén posar fi als super­dipòsits.

Els petits estal­vi­a­dors temen que bancs i cai­xes redu­ei­xin el que fins ara han estat retri­buint a tipus del 4% i el 5%. Aquest és un dels objec­tius del govern que, a instàncies del Banc d'Espa­nya, per­se­gueix que la banca no dete­ri­ori més els seus mar­ges, encara que per a com­pen­sar-ho es detecta un clar incre­ment en comis­si­ons i altres ingres­sos.

fili­als estran­ge­res.

Un aspecte des­ta­ca­ble de l'apli­cació d'aquesta llei és el seu obli­gat com­pli­ment per a les ins­ti­tu­ci­ons regis­tra­des en el FGD, però no obliga les fili­als estran­ge­res ja que aques­tes es regei­xen per les nor­ma­ti­ves dels seus res­pec­tius països. Aques­tes enti­tats uti­lit­za­ran aquesta excepció per a reforçar les seves ope­ra­ci­ons a Espa­nya i gua­nyar quota de mer­cat a les enti­tats autòcto­nes.

Encara que con­ti­nuarà la guerra del pas­siu el que segu­ra­ment can­vi­a­ran seran les ofer­tes actu­als ja que la il·limi­tada ima­gi­nació de les enti­tats finan­ce­res tro­barà solu­ci­ons amb la con­dició de no per­dre la seva quota de mer­cat en bene­fici de les enti­tats exemp­tes de com­plir aquests requi­sits. De moment ja s'observa que en l'extens apa­ra­dor d'ofer­tes, n'hi comen­cen a aparèixer de bones però a ven­ci­ments de 18, 24 i 36 mesos; retri­bució crei­xent amb els anys; només per a diners nous i, per des­comp­tat, una extensa oferta de pro­duc­tes i regals a la qual ens tenen ja acos­tu­mats.

El que resulta inne­ga­ble és que l'esclat en el 2007 de les hipo­te­ques sub­prime i les seves poste­ri­ors con­seqüències han con­di­ci­o­nat la forma d'estal­viar a Espa­nya. L'estalvi de les famílies espa­nyo­les ascen­deix, segons fonts del Banc d'Espa­nya, a 1,77 bili­ons d'euros, dels quals un 25,4% estan inver­tits direc­ta­ment en borsa; en fons d'inversió i pen­si­ons, un 12,4%; en asse­gu­ran­ces, el 9,9%, i un 3,8%, en uns altres.

Els dipòsits ban­ca­ris repre­sen­ten el 48,5% res­tant, és a dir, gai­rebé 900.000 mili­ons d'euros, la qual cosa suposa per al sec­tor ban­cari un desit­ja­ble pastís al qual no sola­ment no estan dis­po­sats a renun­ciar –ja el posseïxen–, sinó que pro­va­ran d'arra­bas­sar el que li pugui cor­res­pon­dre als com­pe­ti­dors.

El superdipòsit perd atractiu

Els superdipòsits no seran tan atractius per a l'inversor com ho han estat fins ara a causa del fet que les entitats financeres estan duent la seva particular guerra per captar passiu a terminis que són cada vegada més llargs. Amb una inflació del 3,5% i uns tipus d'interès en una clara tendència alcista, mantenir els estalvis captius més de 12 o 15 mesos podria resultar contraproduent, sobretot si el producte limita la disponibilitat efectiva dels diners. Així, les comissions han augmentat considerablement. Les quotes anuals de les targetes de dèbit i crèdit s'han incrementat de mitjana un 82,6% i un 62,3%, respectivament, en els últims cinc anys. El manteniment dels comptes corrents i d'estalvi ho han fet entre un 36,6% i 38,6%, mentre que l'IPC solament ha crescut el 16,6% en aquest mateix període.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.