2012

Ter­ri­ble, ho vam dir l'any pas­sat: el pit­jor havia d'arri­bar. Any 2012: a la inèrcia que s'arros­sega, els efec­tes de les mesu­res “rees­truc­tu­ra­do­res”, “esta­bi­lit­za­do­res”, “nete­ja­do­res” que es pren­dran al llarg de l'any.

A l'Estat espa­nyol, el par­tit acla­mat el 20 N va dir en la seva cam­pa­nya que no apu­ja­ria els impos­tos si gua­nyava, i els ha apu­jat; la raó: un dèficit espe­rat del 8% quan gai­rebé s'havia jurat que seria del 6%.

El tema és clar: o en la cam­pa­nya no es tenia la cer­tesa d'aquesta des­vi­ació tot i que les evidències eren acla­pa­ra­do­res, o sí que s'hi tenia però es va callar; en qual­se­vol cas, ¿la població i els votants volien conèixer la veri­tat de les coses? I la pre­gunta: quina vali­desa té un procés en què fa dos mesos que es diu una cosa i després es fa la contrària ja que la situ­ació que va pro­pi­ciar dir allò ha pas­sat a ser la contrària?

I en aquesta sen­tit: i la reta­llada en R+D+I decre­tada pel govern? Lògic: el que toca és sobre­viure però com que dir cer­tes coses és tabú (ja saben, escrit així és més exòtic), es pre­nen mesu­res d'aquest estil i així tot­hom s'assa­benta que les coses van molt i molt mala­ment. I un altre botó de mos­tra: l'aval ator­gat, gai­rebé men­tre s'esta­ven men­jant el raïm, de 100.000 mili­ons d'euros a les emis­si­ons de bons que rea­lit­zin les enti­tats finan­ce­res, aval que cobrirà tant nomi­nal com interes­sos: cent mil mili­ons: el 10% del PIB del regne! Tota la ciu­ta­da­nia ava­larà emis­si­ons amb els diners que es recap­tin en les noves puja­des d'impos­tos, per exem­ple. (Se'n va dir alguna cosa, d'això, en la cam­pa­nya?)

Pas­sa­ran coses a tot arreu: ningú no se'n que­darà al marge perquè l'eco­no­mia ja és post­glo­bal; i sí, hi ha empre­ses i països que estan bas­tant menys mala­ment que d'altres; hi ha algun sug­ge­ri­ment per a aques­tes? Mirin molt bé a qui com­pren, a qui venen. Facin-se més petits, més salu­da­bles, més segurs. I si això suposa tan­car alguna porta, doncs enda­vant.

A Europa, què hi passa? doncs que les seves nor­mes estan dis­se­nya­des per actuar en un esce­nari en què mai no n'hi havia prou; igual que aque­lles magnífiques expec­ta­ti­ves dels BRIC; i que la creença que als EUA les coses serien d'altra manera perquè són qui són.

Els meus sug­ge­ri­ments per a aquest any: abans de com­prar res pen­sin molt bé si ho neces­si­ta­ran, no s'endeu­tin més del que ho estan, i si poden, redu­ei­xin deute i tin­guin a mà una reserva. A L'Estat espa­nyol, entre puja­des d'impos­tos i reta­lla­des de des­pe­ses es dre­narà la ciu­ta­da­nia amb 40.000 mili­ons i aquí, a Cata­lu­nya, més: con­ti­nu­a­rem tenint un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal de 16.000. I això no és política: No vols caldo?, Tres tas­ses!'