Aterratge forçós

La fallida de Spa­nair suposa una galleda d'aigua freda a les aspi­ra­ci­ons del Prat de con­ver­tir-se en un hub amb una oferta impor­tant de vols inter­con­ti­nen­tals. Això és impor­tant per a una àrea urbana que vol atraure acti­vi­tats inten­si­ves en conei­xe­ment.

Un hub dis­posa de molts vols de curta i llarga distàncies gràcies al trànsit de con­nexió. Un tret essen­cial de qual­se­vol hub és que hi hagi una com­pa­nyia aèria de xarxa que con­cen­tri més de la mei­tat de l'oferta total de vols. Al Prat, la com­pa­nyia líder és una low cost inte­grada din­tre del grup d'Ibe­ria que gau­deix, jun­ta­ment amb la mateixa Ibe­ria, dels millors espais a la fla­mant T1 i dels millors hora­ris de vols. A més, preus bai­xos i molta capa­ci­tat dis­po­ni­ble han impul­sat l'entrada de Rya­nair, la més gran de les low cost euro­pees, al Prat.

Amb aquest pano­rama, era com­pli­cat que l'estratègia d'inver­tir en Spa­nair tingués èxit, ja que els vols d'ali­men­tació del tràfic inter­con­ti­nen­tal esta­ven sot­me­sos a una com­petència intensa. A més, l'ator­ga­ment de sub­si­dis públics a una empresa que riva­litza amb d'altres és sus­cep­ti­ble de ser san­ci­o­nat per la Comissió Euro­pea per la vul­ne­ració de les lleis de defensa de la com­petència.

Tan­ma­teix, l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona és una de les més pobla­des d'Europa i amb més capa­ci­tat d'atracció de turis­tes, i es troba en una loca­lit­zació geogràfica estratègica perquè les com­pa­nyies aèries asiàtiques l'uti­lit­zin com a lloc de pas en les seves con­ne­xi­ons amb Amèrica. Si bé serà difícil que el Prat pugui con­so­li­dar-se com un dels grans hubs euro­peus, sí que té pos­si­bi­li­tats de seguir millo­rant la seva oferta de vols de llarga distància atra­ient més trànsit de les grans com­pa­nyies aèries ame­ri­ca­nes i asiàtiques.

Però per influir en les deci­si­ons d'aques­tes com­pa­nyies és cru­cial, i ara més que mai, una gestió indi­vi­du­a­lit­zada de l'aero­port del Prat.