La Barcelona “xinesa”

Fa tot just un parell de set­ma­nes, la ciu­tat de Bar­ce­lona aco­llia una ori­gi­nal festa popu­lar al Moll de la Fusta per donar la ben­vin­guda al nou any xinès del drac. Prèvia­ment el pre­si­dent Mas havia par­ti­ci­pat en un acte fes­tiu ves­pertí amb la comu­ni­tat xinesa a Cata­lu­nya. Tot ple­gat marca una nova ini­ci­a­tiva per atraure el capi­tal xinès cap a casa nos­tra, després de la cimera China at Bar­ce­lona del mes d'octu­bre pas­sat i altres tro­ba­des orga­nit­za­des per l'Ajun­ta­ment i la Casa Àsia.

L'ofen­siva xinesa del govern català hau­ria d'esbor­rar la imatge del dar­rer període del tri­par­tit, quan ni el viatge llam­pec del pre­si­dent Mon­ti­lla serví per des­en­ca­llar una supo­sada inversió de Chery en una nova fàbrica de cot­xes. Aquell viatge d'un parell de dies guarda tris­tos paral·lelis­mes amb el fatal desen­llaç de l'aven­tura de Spa­nair, cul­mi­nada també amb el des­plaçament d'un con­se­ller a Qatar. A més de ser­vir-nos per dosi­fi­car millor l'esforç dels nos­tres gover­nants, aques­tes experiències ens demos­tren la com­ple­xi­tat de trac­tar amb inver­sors de mer­cats emer­gents, amb cri­te­ris i con­di­ci­o­nants par­ti­cu­lars i no sem­pre ben ente­sos.

Recent­ment es pre­sen­tava a la Uni­ver­si­tat d'Anvers un pri­mer estudi sobre les empre­ses xine­ses a Europa, ela­bo­rat sobre més de 3.000 fili­als de capi­tal xinès arreu del con­ti­nent. L'informe cons­tata el dina­misme d'aquest capi­tal, que s'ha mul­ti­pli­cat per 32 del 2003 al 2010, però que encara repre­senta només el 0,21% de la inversió rebuda a Europa. Es con­firma que les fili­als xine­ses són de mida petita, amb una mit­jana de 15 tre­ba­lla­dors i forta presència als ser­veis, la dis­tri­bució i la manu­fac­tura. Els països amb major presència dels inver­sors xine­sos són Ale­ma­nya, el Regne Unit, França i Rússia.

La relació entre inversió xinesa i comu­ni­tats xine­ses a Europa s'ha demos­trat com a molt posi­tiva. Ciu­tats com ara Ham­burg, París i Lon­dres lide­ren no només la presència de xine­sos d'ultra­mar, sinó també la de les inver­si­ons xine­ses a Europa. Les con­ne­xi­ons logísti­ques, la presència de cli­ents, els ser­veis finan­cers i la fis­ca­li­tat, són també fac­tors impor­tants per als xine­sos. Per aquest motiu, el gegant del vehi­cle elèctric BYD establí la seva seu euro­pea a Rot­ter­dam, el port de més tràfic amb la Xina i juris­dicció de baixa impo­sició. D'altra banda, les grans com­pa­nyies de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons xine­ses, ZTE i Huawei, han creat cen­te­nars de llocs de tre­ball a Madrid per la pro­xi­mi­tat amb Telefónica, cli­ent al qual ser­vei­xen Espa­nya i l'Amèrica Lla­tina.

Els avan­tat­ges de Bar­ce­lona i Cata­lu­nya són força evi­dents en el pla logístic, tal com s'ha demos­trat en l'anunci de la ins­tal·lació al Vallès d'un cen­tre logístic de la xinesa Sun­for Light. Altres ele­ments, com ara la fis­ca­li­tat i la presència de grans cli­ents, no ens acom­pa­nyen i caldrà com­pen­sar-los d'una altra manera. És per això una excel·lent idea impli­car la comu­ni­tat xinesa local i crear un marc “agra­da­ble” per als nego­cis dels xine­sos. No hi ha millor manera de començar aquesta ini­ci­a­tiva que cele­brant l'arri­bada de l'any del drac, símbol d'ambició, con­fiança i empenta, just el que ens cal en aquests temps de crisi i que faríem bé d'apren­dre dels xine­sos.