Gran angular

DE MEMÒRIA

Les exportacions de 1974

El 1974, segons l'estudi dirigit per la professora de la UB Alícia Arrufat, amb l'assessorament d'Ernest Lluch, es descobreix que les exportacions catalanes fora de l'Estat creixen des dels anys 1960, estan molt diversificades i superen el 10% del PIB català

Les eco­no­mies històrica­ment dinàmiques com la cata­lana ten­dei­xen a expor­tar tant a les grans àrees econòmiques pro­pe­res, amb o sense fron­te­res, com a països molt llu­nyans. El dina­misme suec seria impen­sa­ble sense el mer­cat ale­many, la petita Finlàndia tenia una forta relació de dependència amb l'antiga Unió Soviètica, Suïssa ha venut molt a França i a Ale­ma­nya; el País Basc, Cata­lu­nya i el País Valencià, al mer­cat espa­nyol, que ha estat un mer­cat, malau­ra­da­ment, poc impor­tant.

Als ini­cis de la seva indus­tri­a­lit­zació moderna, a finals del segle XVII, el mer­cat català és el mer­cat nord-euro­peu, el dels ali­ats de la Gene­ra­li­tat durant la Guerra de Suc­cessió (Angla­terra, Holanda), i, al XVIII, el mer­cat ame­ricà. Els pro­duc­tes cata­lans que s'hi diri­gei­xen són prou vari­ats: indi­a­nes i altres pro­duc­tes tèxtils, aiguar­dents i vins, papers, car­trons i lli­bres, armes blan­ques i armes de foc (via exèrcit), cuirs i calçats, ‘rellot­ges cata­lans', vidres, teu­les i rajo­les. El mer­cat inte­rior espa­nyol, abans dels fer­ro­car­rils (de finals del XIX) és un mer­cat de difícil accés, i la indus­tri­a­lit­zació cata­lana és ‘euro­pea' i ‘ame­ri­cana'.

Des del XVIII, les eco­no­mies han can­viat molt. Però, fixem-nos en un moment, en prin­cipi, difícil: 1974. És un moment de cri­sis econòmiques super­po­sa­des (la dita crisi dels 70, dife­rent però com­pa­ra­ble a les dels 30), amb crei­xents expor­ta­ci­ons fora de l'Estat espa­nyol d'una eco­no­mia com la cata­lana (que, des de 1939, havia estat molt con­tro­lada per un govern forà i auto­ri­tari, que afa­vorí des­ca­ra­da­ment algu­nes per­so­na­li­tats, algu­nes empre­ses, o alguns sub­sec­tors).

El 1974, segons l'estudi diri­git per la pro­fes­sora de la UB Alícia Arru­fat, amb l'asses­so­ra­ment d'Ernest Lluch, en un volum pro­mo­gut pel Ser­vei d'estu­dis de Banca Cata­lana, es des­co­breix que les expor­ta­ci­ons cata­la­nes fora de l'Estat espa­nyol crei­xen des dels anys 1960, estan molt diver­si­fi­ca­des, tenen mol­tes des­ti­na­ci­ons, i superen lleu­ge­ra­ment el 10% del PIB català.

Les empre­ses més expor­ta­do­res eren, en aquell moment, i per ordre del volum en pes­se­tes: 1. Seat (automòbils), 2. His­pano Oli­vetti (màqui­nes d'escriure), 3. Miniwatt (electrònica), 4. Piher (electrònica). 5. Jum­berca (maquinària tèxtil), 6. Motor Ibèrica (cami­ons, trac­tors), 7. Pire­lli (neumàtics i cables), 8. Safa (fibres arti­fi­ci­als), 9. Tor­ras Hos­tench (paper), 10. Fer­rer (far­macèutica).

Qua­tre anys més tard, segons el tre­ball del pro­fes­sor Martí Pare­llada, els 10 pro­duc­tes cata­lans més expor­tats eren : 1. Ciment arti­fi­cial, 2. Automòbils, 3. Lli­bres, enci­clopèdies, dic­ci­o­na­ris, etc., 4. Fruita seca (espe­ci­al­ment: amet­lles i ave­lla­nes del Camp de Tar­ra­gona), 5. Trac­tors i altra maquinària agrícola, 6. Pells ado­ba­des, 7. Mes­cles bitu­mi­no­ses (de la indústria petroquímica), 8. Filats de cotó, 9. Bar­res de ferro i acer, 10. Telers de la indústria tèxtil.

És a dir, al 1974-1978, en plena ‘crisi dels 70', i en plena sor­tida de la dic­ta­dura de 1939, l'eco­no­mia cata­lana expor­tava una gran vari­e­tat de pro­duc­tes, com cor­res­pon a una eco­no­mia molt diver­si­fi­cada i prou com­pe­ti­tiva. En síntesi : 1) pro­duc­tes que feia rela­ti­va­ment poc que produïa, com ara màqui­nes d'escriure i electrònica, 2) pro­duc­tes que feia 70 anys que fabri­cava, com els automòbils o el ciment arti­fi­cial, 3) pro­duc­tes de llarga tra­dició, de 1.000 anys o més : vins i olis, fruita seca, pells ado­ba­des, peces o eines de ferro i d'acer, 4) entre­mig en el temps: amb només cinc segles, les expor­ta­ci­ons de paper i lli­bres, o, des de feia ja 2 segles, els filats i tei­xits de cotó.

Al mapa

A la sortida de la dictadura de 1939, i en plena crisi econòmica internacional, l'economia catalana, a més de vendre al país veí (com ho feia amb els seus propis veïns l'economia suïssa, o la finlandesa) venia fora de les fronteres de l'Estat espanyol. Especialment, als estats de l'Europa occidental (59,3%, del total de les exportacions, amb un 44,8 al Mercat Comú Europeu de 1974), al conjunt Estats Units-Canadà (11,8%), a Amèrica Llatina (9,7 %), als països islàmics (5,6 %), a Japó-Austràlia-Sudàfrica (3,4%), i , encara, un darrer grup (dit ‘resta del món') prou important (10,1% del total de les exportacions).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.