Economia

Les altres caixes

Pollença i Ontinyent han esquivat el turbulent moment del sector i continuen el seu dia a dia, tal com ho han fet des de finals del XIX

Prudència en el crèdit i en l'obertura d'oficines, la clau de la pervivència

La reor­de­nació finan­cera espa­nyola ha supo­sat la pràctica des­a­pa­rició de les cai­xes d'estalvi. De la qua­ran­tena d'enti­tats amb aquesta forma jurídica que exis­tien abans de l'esclat de la crisi finan­cera, menys d'una desena podran con­ti­nuar sent con­si­de­ra­des tècni­ca­ment cai­xes un cop con­clo­gui el procés. I gai­rebé totes hau­ran vis­cut fusi­ons, inte­gra­ci­ons o absor­ci­ons per poder con­ti­nuar amb aquest esta­tus. No obs­tant això, n'hi ha dues que han esqui­vat el tur­bu­lent moment que tra­vessa el sec­tor i que con­ti­nuen el seu dia a dia tal com ho han fet en els més de cent anys de la seva història: Caixa Pollença i Caixa Onti­nyent.

Caixa Colo­nya de Pollença va ser fun­dada l'any 1880 per Gui­llem Cifre de Colo­nya. Fins al 1974, la seva acti­vi­tat va cen­trar-se al muni­cipi de Pollença i només a par­tir d'aquesta data va començar una pru­dent expansió, pri­mer per l'illa de Mallorca i, ja a par­tir del 2000, a Menorca i Eivissa. Tot i això, Caixa Pollença dis­posa avui de només 21 ofi­ci­nes, que ges­ti­o­nen 286 mili­ons en dipòsits dels seus cli­ents. Una mica més gran és Caixa Onti­nyent, fun­dada el 1884 com una enti­tat de caràcter social i sense ànim de lucre. Des de lla­vors ha obert 47 ofi­ci­nes i s'ha gua­nyat l'apel·latiu de la caixa de les comar­ques gràcies al seu tre­ball a la Vall d'Albaida, d'on és ori­ginària, la Safor i, ja més recent­ment, València ciu­tat. A finals de l'any 2010 ges­ti­o­nava dipòsits de cli­ents per 781 mili­ons d'euros.

“Pres­tem als nos­tres cli­ents allò que per­met pres­tar els dipòsits dels cli­ents; mai hem anat al mer­cat majo­rista per finançar-nos perquè la nos­tra caixa, si té una carac­terística espe­cial, és l'extrema prudència en la con­cessió de crèdits”, asse­gu­rava fa un any Josep Cifré, pre­si­dent de Caixa Pollença, en una entre­vista a Dia­rio de Mallorca.

En defi­ni­tiva, la sem­pre encer­tada i pru­dent política de no esti­rar més el braç que la màniga és la que han seguit totes dues enti­tats des de la seva fun­dació, un fet que els ha permès superar les múlti­ples cri­sis que han apa­re­gut des de la seva fun­dació i arri­bar fins als nos­tres dies. Així, i en relació amb els últims anys, han que­dat al marge de la bom­bo­lla immo­biliària i han pri­o­rit­zat la prudència a l'hora de dis­se­nyar el seu crei­xe­ment en un moment en què bona part del sec­tor obria ofi­ci­nes, mol­tes de les quals de ren­di­bi­li­tat dub­tosa.

Ori­gen coo­pe­ra­tiu

“Pollença i Onti­nyent són dues cai­xes que donen ser­vei en àrees molt con­cre­tes i a col·lec­tius molt específics i, en la mesura que aquests con­tinuïn con­fi­ant-hi, no hi ha d'haver cap pro­blema perquè con­tinuïn rea­lit­zant la seva acti­vi­tat”, expli­quen des del Banc d'Espa­nya.

Dei­xant a banda Pollença i Onti­nyent, també tre­ba­llen en el mer­cat espa­nyol una desena de cai­xes d'estalvi d'ori­gen coo­pe­ra­tiu. La més cone­guda a Cata­lu­nya és Caixa d'Engi­nyers, que va ser fun­dada el 1967 a Bar­ce­lona i que és pre­sent al con­junt de l'Estat a través de catorze ofi­ci­nes. Amb uns dipòsits de cli­ents de 1.564 mili­ons d'euros, l'enti­tat dóna ser­vei a 100.000 per­so­nes, majo­ritària­ment pro­fes­si­o­nals del món de l'engi­nye­ria.

Caixa d'Engi­nyers és, en defi­ni­tiva, una de les nom­bro­ses coo­pe­ra­ti­ves de crèdit pre­sents en el mer­cat espa­nyol, ja sigui vin­cu­la­des a una pro­fessió, com és el cas, al món
rural o a un grup indus­trial.

1,5
per cent
va ser la morositat de Caixa d'Enginyers en el moment del tancament del 2011, respecte del 7,6% de mitjana del sector.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.