I va arribar l'IVA

Són mol­tes les mesu­res anun­ci­a­des pel pre­si­dent del govern espa­nyol en la seva com­pa­rei­xença d'ahir en el Congrés. La pujada de l'IVA és, amb diferència, la més impor­tant. No val la pena insis­tir en la con­tra­dicció entre les pro­me­ses elec­to­rals i les acci­ons de govern. Encara menys després que Mari­ano Rajoy digués amb clare­dat i solem­ni­tat fa alguns dies que diu o pro­met el que creu oportú, però que després fa el que ha de fer per difícil que resulti.

Excel·lent en fer­mesa, però suspès en cre­di­bi­li­tat i capa­ci­tat per gene­rar con­fiança, jus­ta­ment l'assig­na­tura que ja teníem pen­dent per setem­bre des de l'ante­rior govern. Fa qua­tre mesos, i des d'aques­tes matei­xes pàgines, argu­men­tava que era incom­pren­si­ble que el govern de l'Estat con­tinués retar­dant l'aug­ment de l'IVA per pren­dre altres mesu­res més noci­ves. La pujada de l'IRPF plan­te­jada com a pri­mera mesura per aug­men­tar la recap­tació impo­si­tiva tenia uns efec­tes recap­ta­to­ris molt més incerts que la pujada de l'IVA. L'argu­ment que s'uti­lit­zava lla­vors era que apu­jar l'IVA retrau­ria el con­sum, com si reduir la renda dis­po­ni­ble aug­men­tant l'IRPF no tingués un efecte fins i tot supe­rior sobre el con­sum. Ales­ho­res argu­men­tava que l'única expli­cació veri­ta­ble és que el govern es guar­dava l'IVA com un as a la màniga en cas que les pre­vi­si­ons pres­su­postàries no anes­sin en la direcció pre­vista, cosa que vist l'opti­misme en l'aug­ment d'ingres­sos i la reducció de les des­pe­ses sem­blava molt pro­ba­ble. Doncs bé, l'exe­cu­tiu espa­nyol acaba de posar l'atot sobre la taula per inten­tar gua­nyar aquesta par­tida.

Per desgràcia, i com ha succeït amb massa freqüència en les deci­si­ons de política econòmica recents, és tard, i des del punt de vista comu­ni­ca­tiu té una lec­tura nega­tiva. Rajoy es veu forçat a fer-ho per la pressió de la UE quan s'ha vist que la con­se­cució de l'objec­tiu de dèficit era molt impro­ba­ble, fins i tot amb l'ampli­ació del ter­mini. Això és el que passa quan un equip de fut­bol surt a “espe­cu­lar”, en la nomen­cla­tura dels peri­o­dis­tes espor­tius. Per exem­ple, jugar a empa­tar o que no et mar­quin un gol. Aca­bes per­dent. Es podria pen­sar que el govern espa­nyol evi­tava apu­jar l'IVA per no con­tra­dir-se. Però, quan has fet tan­tes vega­des el con­trari del que has dit, no val la pena seguir man­te­nint la ficció. A més, el retard a apli­car la mesura implica que negues més vega­des que apu­jaràs l'IVA, cosa que fa fàcil als ser­veis infor­ma­tius dels mit­jans de comu­ni­cació mun­tar el típic vídeo de les vega­des que el govern va negar el que final­ment acaba fent, encara que això sigui com­pa­ti­ble amb la imatge de fer­mesa i deter­mi­nació que es vol trans­me­tre.

De les mesu­res anun­ci­a­des ahir hi va haver alguna cosa cer­ta­ment posi­tiva: l'eli­mi­nació, de nou, de la deducció per la com­pra d'habi­tatge. Fa molt temps que alguns hem cri­ti­cat el sense sen­tit d'una deducció que sim­ple­ment feia pujar el preu, o reduïa el seu ritme de cai­guda, sense bene­fi­ciar gens el com­pra­dor. Les pres­si­ons de la UE i de l'FMI han “con­vençut” La Mon­cloa de la neces­si­tat de replan­te­jar-se la recu­pe­ració de la deducció per la com­pra d'habi­tatge. Ben­vin­guda sigui, encara que ho sigui per obli­gació exte­rior.