50 anys de Taurus

El grup Tau­rus ha por­tar a l'extrem l'afir­mació que la glo­ba­lit­zació va posar de moda: “Siguis local per ser glo­bal.” I ho ha fet amb un èxit esfereïdor, dri­blant la crisi, expor­tant, apos­tant per la inno­vació –entesa com a invenció i fun­ci­o­na­li­tat– i apro­fi­tant qual­se­vol opor­tu­ni­tat per expan­dir-se. Enguany, a Tau­rus, cele­bren cin­quanta anys i ho van cele­brar ofi­ci­al­ment el 13 de juliol pas­sat a Oli­ana, a l'Alt Urgell, a la seu del grup des que va néixer.

Tot i ser pre­sents en més de vui­tanta països i de tenir fili­als pròpies a deu més, Àngel Riu­dalbàs, direc­tor exe­cu­tiu del grup, asse­gura que Tau­rus “no és una mul­ti­na­ci­o­nal. Nosal­tres som una empresa mul­ti­lo­cal”, amb el cen­tre de gra­ve­tat a Oli­ana. “Tenim fili­als a molts països, fet que ens dóna una gran capa­ci­tat de venda, de pene­tració en els mer­cats i d'inno­vació, entre altres avan­tat­ges, però alhora som locals perquè les nos­tres fili­als tenen auto­no­mia per fer i des­fer en funció de les neces­si­tats del país on són”, explica Riu­dalbàs. Segons ell, aquesta manera d'actuar “és molt més àgil i fle­xi­ble” que si fos­sin una mul­ti­na­ci­o­nal. “Nosal­tres donem una pla­ta­forma però cada país deci­deix el que agafa o no del grup, depe­nent del que li convé”, diu el direc­tor exe­cu­tiu.

Tau­rus és la com­pa­nyia de referència del petit elec­tro­domèstic al nos­tre país des del seu nai­xe­ment, el 1962. A hores d'ara, són ja tres les gene­ra­ci­ons que han tin­gut a les seves mans alguna tor­ra­dora, moli­net de cafè, bate­dora, fre­gi­dora o aspi­ra­dora de la marca. L'empresa va néixer amb de Fran­cesc Betriu i Jordi Esca­ler, a Oli­ana, un poble a tocar dels Piri­neus que no arriba a 2.000 habi­tants i que és cone­gut pel seu pantà. Als anys setanta van incor­po­rar la marca Tur­mix però no va ser fins al 1993 que Ramon Térmens i Jorge Tor­nini la van adqui­rir.

El nou equip va apos­tar per la inter­na­ci­o­na­lit­zació i el desen­vo­lu­pa­ment de pro­duc­tes pro­pis i va mar­car un per­fil que con­ti­nua vigent en què s'adap­ten des del direc­tor fins a l'últim tre­ba­lla­dor: aus­te­ri­tat, feina, com­promís, humi­li­tat, prudència i cul­tura empre­sa­rial. Térmens, pre­si­dent del grup i acci­o­nista majo­ri­tari, rei­vin­dica, però, “el dret al fracàs, perquè els èxits comen­cen pels errors”. Per ell, avui dia s'ha de fer ser­vir, a més de la intel·ligència emo­ci­o­nal i raci­o­nal, “la intel·ligència cre­a­tiva i, per tant, s'ha d'adme­tre que qual­se­vol èxit implica un error previ”.

L'estratègia de Tau­rus és com­prar mar­ques locals, cone­gu­des pels con­su­mi­dors i ja introduïdes en el mer­cat, però que es tro­ben en una situ­ació precària o que neces­si­ten una empenta per créixer, però en cap cas no es con­si­de­ren “fago­ci­ta­dors de com­pa­nyies”. “Nosal­tres els donem suport perquè es desen­vo­lu­pin”, explica Riu­delbàs. I amb aquesta estratègia de taca d'oli, Tau­rus ha fet mar­xar set fàbri­ques al món –dues a la Xina– i set cen­tres d'engi­nye­ria inter­con­nec­tats –“de manera que tots saben en què s'està inves­ti­gant en cada moment”, explica Térmens–, llança 250 pro­duc­tes nous per any i té 450 pro­jec­tes nous en desen­vo­lu­pa­ment.