Economia

LA CRÒNICA

Preguntes de primera

La Facul­tat de Ciències de la Comu­ni­cació de l'Autònoma porta l'obra vista a tal extrem que et situïs on et situïs et fa la impressió de tro­bar-te dins del forn cen­tral d'una bòbila. Ens aco­mo­dem en una de les aules de gra­vació, excep­ci­o­nal­ment engui­xada. Nou noies i dos nois espe­ren l'arri­bada del can­di­dat Rivera per sot­me­tre'l a unes pre­gun­tes. Entre els nois, en Cris­tian Naranjo con­fessa que a ell la política no li interessa gens, sinó que es decanta pel peri­o­disme espor­tiu. Entre les noies hi ha una canària, l'Este­fanía García, i una cubana, la Gei­sel García, que en les elec­ci­ons no vota­ran. Sig­ni­fica això que no tin­guin pre­gun­tes per fer a Albert Rivera? Aquí tot­hom ha vin­gut amb pre­gun­tes pre­pa­ra­des. S'han lle­git el pro­grama de Ciu­ta­dans a fons i n'han extret dub­tes. Ens tro­bem davant uns estu­di­ants de peri­o­disme seri­o­sos i res­pon­sa­bles. En Josep M. Figue­res, pro­fes­sor dis­tin­git d'aquesta facul­tat, em deia fa poc que els estu­di­ants d'ara pot­ser no domi­nin gaire la riquesa de l'idi­oma o vagin coi­xos de peri­o­disme històric, però a l'hora de fer inves­ti­ga­ci­ons i anàlisis són de pri­mera. Abans no vin­gui el can­di­dat de Ciu­ta­dans: hi ha algú entre vosal­tres que hi sim­pa­titzi? Una noia sí. Més que la qüestió lingüística, eix cen­tral del pro­grama d'aquest par­tit, sem­bla que s'ha dei­xat seduir per la fres­cor i la falta de com­ple­xos d'una for­mació que com que no ha gover­nat mai pot par­lar amb menys com­pro­mi­sos adqui­rits. I ja que us tinc aquí: us veieu exer­cint la pro­fessió quan sor­tiu? Si no és en dia­ris es veuen en gabi­nets de premsa i, si no, a l'estran­ger –domi­nen idi­o­mes– o fun­dant ells matei­xos empre­ses comu­ni­ca­ti­ves a través de la xarxa. “S'ha de ser cre­a­tiu, no ens podem refiar dels mit­jans tra­di­ci­o­nals.”

Arriba el can­di­dat Albert Rivera i a peu dret con­testa les pre­gun­tes amb l'habi­li­tat i la capa­ci­tat oratòria de sem­pre en aquest home. Al final admet sen­tir-se sorprès. Hi ha peri­o­dis­tes pro­fes­si­o­nals amb més ofici que es veu que han lle­git menys el seu pro­grama i no el repre­gun­ten tant. I vosal­tres, els onze, què? Us ha con­vençut, en Rivera? “No es trac­tava que ens con­vencés, sinó de fer feina de peri­o­dis­tes; i ara per­doni, però tenim classe.”