Gran angular

Bella i famosa

Les primeres nines industrials de ceràmica es van fabricar a Onil, al taller de Ramon Mira Vidal. Aviat es van fer servir altres materials com ara el cartró, la fusta, la llauna o el drap. A Barcelona, la Casa Paluzie, a Mataró, l'empresa Borrás Plana, a Ibi, els Payà, i a Perpinyà, l'empresa Capi, Casa Pi

La demanda de jogui­nes per entre­te­nir, edu­car (o male­du­car) la cana­lla hi és des de sem­pre; tro­bem joguets en tots els temps i en totes les soci­e­tats. És una demanda que res­pon a una neces­si­tat bàsica, com també ho és ali­men­tar-se, ves­tir-se o aixo­plu­gar-se. Ara bé, les soci­e­tats indus­tri­als avançades són les que han pogut pro­duir sèries llar­gues de jogui­nes des­ti­na­des als seus mer­cats interns, però també al dels seus veïns, a l'expor­tació.

La pro­ducció indus­trial de jogui­nes a Cata­lu­nya i al País Valencià va començar al segon terç del segle XIX. Com passa en altres casos, calia la com­bi­nació d'espe­rit empre­ne­dor i comer­cial i de les des­tre­ses tècni­ques, que només s'apre­nen a la família, a l'escola i al taller.

Les pri­me­res nines indus­tri­als de ceràmica es van fabri­car a Onil, al taller de Ramon Mira Vidal. Aviat es van fer ser­vir altres mate­ri­als com ara el cartró, la fusta, la llauna o el drap. A Bar­ce­lona, la Casa Palu­zie, a Mataró, l'empresa Borrás Plana, a Ibi, els Payà, i a Per­pinyà, l'empresa Capi, Casa Pi. El mapa de les loca­lit­za­ci­ons de les fabri­ques de nines ha estat tos­sut, com el mapa del cor­re­dor medi­ter­rani. És una car­to­gra­fia que salta per damunt dels límits admi­nis­tra­tius de l'antic Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, i s'estén des del Ros­selló fins al Sud valencià. La inde­pendència, per a les nines, no es pot limi­tar al ter­ri­tori estricte de les qua­tre “províncies” de la Gene­ra­li­tat de més amunt.

El 1945 Llúcia i Salvi Pi, de Capi, pre­sen­ten en soci­e­tat la nina Bella. Serà aviat quan es passi del cartró al plàstic (1950) la nina més venuda a l'Estat francès, i una de les més cone­gu­des a Europa. Se'n fabri­ca­ran set­ma­nal­ment uns quants milers. El dis­seny era de Miquel Pare­des, l'escul­tor ales­ho­res exi­liat que el 1936 havia estat l'autor de la figura El més Petit de Tots, el giny –joguet, auca, música- amb més èxit comer­cial del Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat.

El 1969, el grup ale­many Bol­hen Wasag va com­prar Bella i l'empresa Capi de Per­pinyà. Però, ho tindrà fatal per com­pe­tir amb la nord-ame­ri­cana Bar­bie, una nina fàcil i vul­gar que, a més, al dar­rere hi té millors preus per al plàstic/petroli. De tota manera, a par­tir d'un acord del 1975 amb l'empresa nord-ame­ri­cana de les Bar­bie amb Con­gost, una nova empresa de jogui­nes cata­lana de Bar­ce­lona, les nines Bar­bie es van començar a fabri­car a Cata­lu­nya. Pri­mer, a Bar­ce­lona (al car­rer Numància) i, després, a Pre­na­feta (prop de la vila de Mont­blanc). Els mot­lles, d'entrada, van ser llo­gats, i més tard, els va ela­bo­rar la mateixa empresa. Amb la cre­ació de Con­gost France, les Bar­bie cata­la­nes es van començar a expor­tar. Fins i tot es van comer­ci­a­lit­zar als Estats Units.

La llarga tra­dició de jogui­nes del sud valencià es va adap­tar per­fec­ta­ment, a par­tir del 1957, als nou mate­ri­als deri­vats del petroli dits plàstics. Alhora, es van unir tallers fami­li­ars i van adop­tar la forma de soci­e­tat per acci­ons. A Onil, aquest procés es va con­cre­tar amb la cre­ació de Famosa, les Fábri­cas Agru­pa­das de Muñecas de Onil, Soci­e­tat Anònima, que fusi­o­nava 25 petits fabri­cants.

La segona glo­ba­lit­zació en el món de les nines ha sig­ni­fi­cat que, a par­tir del 2004 el 80% de les Nancy de Famosa es fabri­quen a la Xina, sota la direcció de Famosa Hong-Kong. Però seguint una ja llarga tra­jectòria històrica, les Nancy, com abans les Bella de Per­pinyà, s'expor­ten a tot Europa, i més enllà. Les dele­ga­ci­ons comer­ci­als euro­pees de l'empresa d'Onil són: Famosa France (a Colom­bes, París), Famosa Uni­ted King­dom (a Not­ting­ham), Famosa Ita­lia (a Lai­nate), Famosa Por­tu­gal (a Lis­boa). Pen­sant en els Estats Units, Famosa América (a San Juan de Puerto Rico) i en l'altra gran fede­ració nord-ame­ri­cana, Famosa México (Mèxic, DF). Els cen­tres de pro­ducció d'Onil i Ibi van con­ti­nuar les fun­ci­ons igual que una altra empresa de jogui­nes: IMC Toys de Ter­rassa, que també té cen­tres de pro­ducció i cen­tres logístics a la Xina, i també a diver­sos punts d'Europa i d'Amèrica.

Resseguint el corredor mediterrani

Als Països Catalans, al segle XXI, hi ha 6 museus de nines (en procés, en alguns casos, de redefinició). Són el Museu de la Nina de Castell d'Aro, fundat el 1997; el Museu de Nines Antigues de Ciutat de Mallorca, el Museu de Nines Russes de Les Escaldes-Engordany, a Andorra; el Museu Romàntic de Sitges, amb la col·lecció de nines de Lola Anglada i dos museus del sud valencià: el Museu de les Nines d'Onil, i el Museu de les Cases de Nines d'El Castell de Guadalest. Els museus, com la indústria i la vida, continuen el traçat del corredor mediterrani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.