La ‘macro', protagonista

En l'última set­mana la macro­e­co­no­mia ha tor­nat a pren­dre el pro­ta­go­nisme ja que sem­bla que la situ­ació a Itàlia es deixa de banda. Nosal­tres opi­nem que no cal alar­mar-se amb la macro i sí que ens pre­o­cupa més Itàlia. A la Xina, les últi­mes dades de PMI (de febrer del 2013) han estat flui­xes però espe­rem una recu­pe­ració d'aquests indi­ca­dors en els pròxims mesos, amb la nor­ma­lit­zació de l'acti­vi­tat econòmica i que la millora es reflec­teixi en un crei­xe­ment del PIB del 2013 del 8% (esti­mació del Banc Saba­dell) en relació amb el 7,5% objec­tiu del govern i del 7,8% regis­trat l'any 2012.

Pel que fa al sec­tor immo­bi­li­ari, s'han apro­vat un seguit de mesu­res que tot i que tin­dran un impacte nega­tiu a curt ter­mini, res­po­nen als esforços de modu­lar el crei­xe­ment econòmic per evi­tar la for­mació de bom­bo­lles i a mit­jan ter­mini con­tri­bu­ei­xen a la sos­te­ni­bi­li­tat de la represa de l'acti­vi­tat. Espe­rem que el ner­vi­o­sisme del mer­cat remeti i es torni a cen­trar en les dades de crei­xe­ment. Això es reflec­tirà en les esti­ma­ci­ons de bene­fici per acció.

En l'últim mes, en l'índex Hang Seng s'hi con­ti­nuen veient revi­si­ons a l'alça i el crei­xe­ment espe­rat és del 7,8% per al 2013 i el 10% per al 2014 en relació amb la mit­jana històrica de 8 anys del 3,1%. Aques­tes esti­ma­ci­ons des­ta­quen, a més, per la seva sos­te­ni­bi­li­tat amb l'aug­ment de ven­des pre­vist per al 2013 del 8,4% (mínim/màxim el 2006-2012 del -13,4%/21,8% i mit­jana dels deu últims anys del +8,4%). L'Euro­grup/Eco­fin del 4-5 març, es va sal­dar amb poques deci­si­ons impor­tants res­pecte a la situ­ació econòmica o la reca­pi­ta­lit­zació de la banca del Mede.

Quant a Xipre, també es va deci­dir pos­po­sar la decisió sobre el res­cat fins a final de març a l'espera de l'audi­to­ria de la banca (a pri­mers de juny hi ha impor­tants ven­ci­ments de deute). Es van valo­rar posi­ti­va­ment els pro­gra­mes d'ajus­ta­ment a Irlanda i Por­tu­gal i es va dis­cu­tir sobre la pos­si­bi­li­tat d'allar­gar els ter­mi­nis de devo­lució de préstecs al FEEF, que queda a dis­po­sició de la troica.

L'Euro­grup també va cons­ta­tar que Espa­nya com­plia les con­di­ci­ons exi­gi­des després del res­cat finan­cer, però va recla­mar con­ti­nuar les refor­mes. Queda la cimera euro­pea del 14 i 15 de març, en què sobre­tot espe­rem un suport a la fle­xi­bi­lit­zació dels objec­tius de dèficit públic.

Quant a Itàlia, Ber­sani con­ti­nua lluny de poder for­mar govern i, a més, per obte­nir suports hau­ria ofert fer marxa enrere pel que fa a algu­nes refor­mes… La pos­si­bi­li­tat de noves elec­ci­ons està cada vegada més prop i en aquest con­text, tor­na­ria la incer­tesa màxima i els mer­cats sí que reac­ci­o­na­rien nega­ti­va­ment. Cre­iem que cal con­ti­nuar afa­vo­rint la inversió a Espa­nya en lloc d'Itàlia.

Això no s'està veient reflec­tit en els mer­cats de renda vari­a­ble i renda fixa. Les bor­ses van rebo­tar la set­mana pas­sada. Les ren­di­bi­li­tats de deute espa­nyol s'acos­ten als mínims de l'any. La taxa TIR del bo a 10 anys ha retro­ce­dit fins al 4,75% i la prima de risc ha aflui­xat fins a situar-se per sota dels 330 punts bàsics. El Tre­sor espa­nyol va tor­nar a sub­has­tar amb èxit (amb menys cos­tos de finançament i amb una gran demanda) 5.000 mili­ons d'euros en bons a 3,5 i 10 anys i ja ha emès més del 29% de les seves neces­si­tats de finançament a mit­jan i llarg ter­mini de tot el 2013.

El dife­ren­cial entre l'Estat espa­nyol i Itàlia s'ha reduït fins a 15 punts bàsics i con­si­de­rem que hi ha marge per a una con­vergència de ren­di­bi­li­tats encara més gran, espe­ci­al­ment en els trams més curts (2/3 anys).