No aprenem

Si l'home és l'ani­mal que enso­pega dos cops amb la mateixa pedra, lla­vors alguns alcal­des cata­lans són molt humans.  El pro­jecte de Bar­ce­lona World, defen­sat pels alcal­des del Camp de Tar­ra­gona, suposa enso­pe­gar-hi per enèsima vegada.

Als anys sei­xanta, el turisme de mas­ses va trin­xar les millors loca­lit­za­ci­ons de Cata­lu­nya.  Fa una dècada, el boom immo­bi­li­ari va rema­tar la feina.  Tot i que les dues ope­ra­ci­ons van tenir un efecte posi­tiu a curt ter­mini, la pers­pec­tiva del temps en mos­tra l'impacte econòmic, social i ambi­en­tal. Avui en dia, els bunyols de Llo­ret o Salou són difícils d'arre­glar. Si bé el bene­fici queda en poques mans (hote­lers als anys sei­xanta, pro­mo­tors als anys noranta), les des­pe­ses supe­ri­ors se soci­a­lit­zen per res­cat ban­cari o bé amb una immi­gració que ini­ci­al­ment fa de mà d'obra barata però que després cal edu­car, curar i aten­dre quan queda a l'atur.  

Bar­ce­lona World es defensa amb una idea de desen­vo­lu­pa­ment econòmic caduca i equi­vo­cada: la del des­ar­ro­llismo, on hi ha uns espa­vi­lats que fan els duros i ho dei­xen tot empan­ta­nat. Els llocs de tre­ball que s'hi cre­a­ran difícil­ment encai­xen amb els deso­cu­pats que tenim.  Per si encara hi ha dub­tes sobre el caràcter espe­cu­la­tiu del pro­jecte, cal saber que està apa­dri­nat per Enri­que Bañuelos d'Astroc, una mena de falla valen­ci­ana cotit­zada.  Si el gran pro­jecte econòmic de Cata­lu­nya és fer-hi un casino, emi­grem tots a Suïssa abans que tan­quin del tot les por­tes.

Lla­vors, estan bojos els nos­tres alcal­des? Tot al con­trari, actuen per incen­tius. Es bene­fi­ci­a­ran dels per­mi­sos d'obres, el for­migó i tot el trànsit de diners que s'hi mogui a curt ter­mini.  Els pro­ble­mes ja els ento­marà una altra admi­nis­tració i, sobre­tot, en una altra legis­la­tura. Tot un exem­ple de ser­vi­dors públics.