La Ràpita, capital de l'aqüicultura
La Societat Catalana de Biologia reclama més recursos públics per potenciar un sector que està en fase de creixement
La Societat Catalana de Biologia va organitzar un congrés d'aqüicultura de la Mediterrània l'any 1990 a Barcelona, un congrés que no ha tingut continuïtat fins aquesta setmana i que en aquest cas ha fet desplaçar-se els experts a Sant Carles de la Ràpita. «Hem aprofitat les jornades d'Expo Ràpita i la importància de l'activitat aqüícola en aquest territori», ha explicat Lluís Tort, membre de la Societat Catalana de Biologia. «Esperem que les jornades tinguen continuïtat i la nostra intenció és mantenir-les a la Ràpita», ha afegit Tort. «Hem demostrat que la Ràpita pot tenir la capitalitat de l'aqüicultura catalana», ha manifestat el director d'Expo Ràpita, Carles Cervantes. Tot i que enguany no hi ha edició de la fira (es fa cada dos anys) sí que s'organitzen les jornades tècniques dedicades a la pesca i l'aqüicultura i s'han fet coincidir amb el congrés de la Societat Catalana de Biologia i la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura.
Producció sostenible
Tots els experts coincideixen a assenyalar que l'aqüicultura és un sector que està en fase de creixement. «L'aqüicultura ha passat per dificultats però actualment està en fase de creixement, el repte és aconseguir una producció de la màxima qualitat, que sigui sostenible i respectuosa amb el medi ambient», ha dit el director de la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura, Joaquim Gutiérrez, que ha reconegut els esforços que ha dedicat la Ràpita a la pesca i l'aqüicultura. En aquest sentit, les dues badies del delta de l'Ebre concentren la producció de mol·luscos, sobretot musclos i ostres, del país amb un volum que supera els tres milions de quilos. «Catalunya és pionera en investigació, però no ho és en producció», ha manifestat Tort, que reclama més recursos públics a l'administració per potenciar el sector. Per la seua banda, el director general de Pesca, Martí Sans, reclama un teixit empresarial aqüícola més potent per respondre a la demanda dels consumidors.
Després de dos dies dedicats principalment a l'aqüicultura, les jornades de la Ràpita es tancaran avui amb una conferència dedicada als accidents en embarcacions pesqueres que tindrà lloc al pavelló firal i serà a càrrec de Bernardo Rodríguez, de Salvamar. La cloenda la farà el director d'Expo Ràpita.
Poques espècies
Durant les dues darreres dècades l'aqüicultura ha triplicat la seua producció a Europa i s'han investigat fins a cinquanta noves espècies per posar-les en cultiu, tot i que el gruix de producció es concentra actualment en només vuit espècies i fa vint anys n'hi havia sis de predominants. És per això que José Pedro Cañavate, de l'Institut Andalús d'Investigació i Formació Agrària, Pesquera i Alimentària, conclou que no hi ha diversificació d'espècies en aqüicultura i així ho ha posat de manifest durant les jornades de la Ràpita. «El 98% de la producció incloïa sis espècies i vint anys després aquesta mateixa proporció només inclou dues espècies més», ha manifestat Cañavate. Pel que fa a les espècies que concentren la major part de la producció aqüícola europea, són el salmó, el bacallà, l'orada i el musclo. «L'escassa representació de noves espècies amb tecnologia més accessible i la tendència dominant en la producció d'un nombre molt reduït d'espècies són els motius de la falta de diversificació», ha assenyalat Cañavate. Amb tot, en el cas dels mol·luscos la producció ha estat més estable.
Musclos a mar obert
Els estudis de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, el CSIC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) sobre la mortalitat de musclos a les badies del Delta i el seu creixement cultivat en musclera a l'exterior de les badies és un dels treballs que s'ha presentat a les jornades d'aqüicultura. Així, després de diversos episodis de mortalitat de les cries de musclo entre els anys 2003 i 2006 per l'elevada temperatura de l'aigua de les badies que va superar els 28 graus centígrads es va provar el creixement del musclo a mar obert, amb una estructura flotant situada davant de les Cases d'Alcanar. S'ha constatat que el creixement és més gran en els exemplars que es desenvolupaven a mig metre de profunditat, respecte dels que estaven a tres metres, mentre que la mortalitat es va mantenir per sota del 10%. També s'han exposat mesures per prevenir les proliferacions de fitoplàncton tòxic.