‘Slow food' entre sembrats

Als sem­brats de l'altiplà dels Coma­lats, les espi­gues comen­cen a gro­gue­jar. Els mars de verds pro­me­ten una gran collita, mal­grat els pati­ments de la sequera de l'hivern. Dis­sabte pas­sat, en l'estrena de la pri­mera edició del Tros Food, els freds rigo­ro­sos i les boi­res esta­ven ja com­ple­ta­ment obli­dats. Amb pre­vi­si­ons de tem­pe­ra­tu­res quasi esti­uen­ques, la pri­mera edició del Tros Food par­tia de Vall­fo­gona de Riu­corb amb una advertència: “Us tor­ra­reu!”

Però el termòmetre no va fer enrere els 250 ins­crits a l'estrena d'aquesta ruta gas­tronòmica de des­co­berta del pai­satge de la vall del riu Corb. Ple total per degus­tar les pro­pos­tes de cinc res­tau­rants, set cellers de la zona i qua­ranta pro­duc­tors agro­a­li­men­ta­ris de pro­xi­mi­tat, al llarg d'una ruta cir­cu­lar a peu de vuit quilòmetres.

L'orga­nit­zació de l'Asso­ci­ació Vall del Corb va fun­ci­o­nar com un rellotge, for­mant petits grups de sen­de­ris­tes per evi­tar aglo­me­ra­ci­ons a les para­des. Cada quilòmetre i mig, una taula mos­tra­dor sota uns arbres o a tocar d'una bar­raca per poder tas­tar tres o qua­tre vins, acom­pa­nyats d'embo­tits, cer­vesa arte­sana, pans, pla­tets de sopa vege­tal, pana­dons, pans de pes­sic, for­matge fresc. Regats amb mels de la zona, aigua local, olis, vins dolços... Tot o quasi tot el que aquesta terra pro­du­eix. La paleta de vins sobre­sor­tia per sobre l'ali­mentària, que era de qua­li­tat i sabo­rosa, però d'ela­bo­ra­ci­ons pot­ser massa poc sofis­ti­ca­des: conei­xent alguns dels res­tau­rants par­ti­ci­pants, sovint era poc repre­sen­ta­tiva del nivell de la seva cuina. Excep­tu­ant les magnífiques postres. L'encert orga­nit­za­tiu va ser ofe­rir una alter­na­tiva de menú infan­til.

Els sen­de­ris­tes, amb una copa pen­jada al coll, foto­gra­fi­ant com els cere­als es gron­xa­ven amb la cadència impo­sada pel vent, esquit­xats de les rose­lles que han esqui­vat els her­bi­ci­des. La bellesa del pai­satge rural ben con­ser­vat és una de les millors car­tes d'aquest ter­ri­tori, massa igno­rat per les rutes turísti­ques habi­tu­als, i la Tros Food el valora tot posant-lo al mapa a través de la pro­ducció de qua­li­tat. L'orga­nit­zació, però, va dei­xar que els visi­tants des­co­bris­sin per ells matei­xos els indrets, amb el cir­cuit per­fec­ta­ment senya­lit­zat, però sense expli­ca­ci­ons. De Vall­fo­gona de Riu­corb a l'Amet­lla de Segarra, pas­sant pel terme de Gui­merà. Tres comar­ques i una rea­li­tat simi­lar: pobles petits i bonics, on el prin­ci­pal soroll són piu­la­dis­ses d'atra­fe­gats ocells. Dei­xant de banda pro­ble­mes com la des­po­blació rural, que forma part de l'encant. La tran­quil·litat del Corb és enco­ma­na­dissa i, amb set para­des de degus­tació, la majo­ria van tar­dar unes cinc hores a com­ple­tar la ruta. Slow food real.