Economia

anàlisi

La guerra pels interessos

“Europa està molt malalta i hem de començar a trac­tar el pro­blema amb extrema urgència perquè, si no ho fem, podem tenir un acci­dent.” Qui diu això és ni més ni menys que David Folkerts-Lan­dau, l'eco­no­mista en cap del Deutsche Bank. De fet, la política d'interes­sos bai­xos del Banc Cen­tral Euro­peu està pro­vo­cant uns efec­tes devas­ta­dors a la banca de la zona euro i alguns, com ara els ita­li­ans i els ale­manys, han entrat en una situ­ació d'emergència. Els ita­li­ans acu­mu­len 360.000 mili­ons d'euros en crèdits moro­sos (un 22% del PIB), amb la pre­visió que s'incre­men­tin en 40.000 mili­ons més perquè ni la política d'interes­sos bai­xos ni el ridícul crei­xe­ment del PIB del 0,80% poden posar fre al dete­ri­o­ra­ment econòmic. Així doncs, avui la banca ita­li­ana neces­sita urgent­ment 40.000 mili­ons per reca­pi­ta­lit­zar-se i els bancs no són capaços de tro­bar aquesta quan­ti­tat entre els acci­o­nis­tes. Des de l'abril la gran banca ita­li­ana ha per­dut la mei­tat del seu valor en borsa, un fet que s'ha inten­si­fi­cat amb el Bre­xit.

David Folkerts-Lan­dau fa aquest crit d'alerta des­es­pe­rat perquè veu que els comp­tes de tots els bancs de la zona euro s'estan dete­ri­o­rant ràpida­ment, i demana la cre­ació d'un fons de 150.000 mili­ons per a con­tingències. És cert que cada vegada són més potents i creïbles les aler­tes segons les quals el pode­rosíssim Deutsche Bank té pro­ble­mes impor­tants; de fet, va sus­pen­dre les pro­ves d'estrès fetes per la FED i l'FMI, i l'han asse­nya­lat com el banc amb més poten­cial de risc a escala mun­dial.

L'eco­no­mista en cap del Deutsche Bank observa com la política tan expan­siva del Banc Cen­tral Euro­peu té uns efec­tes deses­ta­bi­lit­za­dors en la banca i els estal­vi­a­dors, i fomenta l'endeu­ta­ment i la inversió espe­cu­la­tiva, la qual cosa atia el con­flicte entre les dues visi­ons euro­pees i espe­rona el popu­lisme con­trari a l'euro.

Si hi podia haver l'espe­rança que en poc temps el BCE rei­niciés el camí d'incre­ment de tipus d'interès, el Bre­xit ha vin­gut a com­pli­car l'estratègia i sem­bla que s'allar­garà molt més temps; per tant, les difi­cul­tats per a la banca s'incre­men­ta­ran.

Itàlia, que és la quarta eco­no­mia euro­pea, fa molts anys que està en crisi i no ha fet cap reforma, i avui té un sec­tor ban­cari amb un exces­siu nom­bre d'ins­ti­tu­ci­ons i també d'ofi­ci­nes amb uns nivells molt bai­xos de ren­di­bi­li­tat. Mat­teo Renzi reclama de la UE un tracte espe­cial per poder reca­pi­ta­lit­zar la banca i fer la rees­truc­tu­ració necessària amb diner públic, com la que al seu dia van fer Por­tu­gal i Espa­nya; però ara la nor­ma­tiva no ho per­met si abans no s'ha apel·lat als cre­di­tors (acci­o­nis­tes, bonis­tes i titu­lars de dipòsits supe­ri­ors a 100.000 euros) i, només després, poden rebre aju­des públi­ques.

En aquest moment Renzi té molt limi­tada la seva capa­ci­tat de mani­o­bra, Itàlia té un endeu­ta­ment d'un 135% del PIB i això el fa més vul­ne­ra­ble soci­al­ment a l'hora de fer més des­pesa pública per aju­dar la banca. Les reac­ci­ons popu­lars d'Espa­nya i Por­tu­gal en con­tra dels ajuts a la banca, les té molt pre­sents el pri­mer minis­tre italià i a l'octu­bre hi haurà un referèndum per refor­mar la Cons­ti­tució, i els popu­lis­tes de Pepe Gri­llo estan gua­nyant suports.

El BCE demana a Itàlia que afronti amb decisió la crisi bancària abans que es pro­vo­qui una crisi major, i Ale­ma­nya està dema­nant al BCE que apugi els tipus d'interès per no per­ju­di­car més la seva banca i els estal­vi­a­dors. Enguany el Deutsche Bank ja ha per­dut un 45% de la seva capi­ta­lit­zació en borsa i des del 2008 n'ha per­dut un 70%. Davant d'aquesta tendència, que sem­bla no tenir fi, George Soros apro­fita la con­jun­tura per “inver­tir a la baixa”, un símptoma que el Deutsche Bank podria ser el nou Leh­man Brot­hers.

Si real­ment torna una recessió, que és pos­si­ble, ens tro­barà sense defen­ses monetàries per defen­sar-nos i amb uns lide­rat­ges polítics patològica­ment reti­cents a fer refor­mes vitals, i en eco­no­mia els errors d'acció o d'omissió sem­pre es paguen cars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia