Fer la vertical

Diu­menge pas­sat, en el diari Ara, l'excon­se­ller Andreu Mas-Colell publi­cava un arti­cle, Per què cou el dèficit fis­cal?, que era un repàs con­tun­dent de la tesi pro­vo­ca­tiva que defensa en els fòrums més espa­nyo­lis­tes l'exmi­nis­tre i ara mem­bre del con­sell d'admi­nis­tració d'Aben­goa, José Bor­rell, sobre l'ine­xis­tent dèficit fis­cal català. De fet, i en un altre estil, ja n'havia lle­git una rèplica igual de con­tun­dent del pro­fes­sor Xavier Sala i Martín, on par­lava de la VISA. Els dos bri­llants eco­no­mis­tes, Mas-Colell i Sala i Martín, demos­tren con­tun­dent­ment i amb números, per tant en un debat acadèmic, els errors mali­ci­o­sos de l'exmi­nis­tre espa­nyol i autor de Los cuen­tos y las cuen­tas de la inde­pen­den­cia. Arran de la publi­cació d'un arti­cle a El País sobre la seva tesi en què con­vi­dava els lec­tors que expli­quin d'on trau­ran els inde­pen­den­tis­tes els 16.000 mili­ons d'euros de dèficit fis­cal, Xavier Sala i Martín el va con­tes­tar amb un altre arti­cle, Encon­trando los millo­nes de Bor­rell, que El País es va negar a publi­car i fou publi­cat a l'Ara; però curi­o­sa­ment el diari espa­nyo­lista sí que va publi­car la rèplica de Bor­rell a Sala i Martín. I el pro­fes­sor de Colum­bia va dir públi­ca­ment a TV3 que estava dis­po­sat a tenir un debat obert amb el con­se­ller d'Aben­goa sobre aquest tema, una invi­tació que va rebut­jar ràpida­ment l'exmi­nis­tre tot i haver dema­nat que expli­ques­sin els números. Dub­tar de la seva soli­desa intel·lec­tual i argu­men­tal per con­fron­tar-la amb la d'altres ja és un símptoma de feblesa. Però sí de la mà dels actes orga­nit­zats per l'asso­ci­ació uni­o­nista Soci­e­tat Civil Cata­lana que diri­geix José Ramon Bosch, hi par­ti­cipa amb el seu dis­curs espa­nyo­lista. Lle­gint els pro­fes­sors Mas-Colell i Sala i Martín, no sé com gosa afir­mar, com ho fa davant dels seus, que “Jun­que­ras enga­nya de manera sis­temàtica els cata­lans”, perquè queda clar que tant el seu lli­bre com els seus arti­cles i les seves inter­ven­ci­ons sobre el dèficit són un monu­ment a la men­tida i un cap­gi­ra­ment dels números per interès polític.

El dia 20 pas­sat el Minis­teri d'Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques envi­ava a les con­se­lle­ries les dades del model de finançament del 2014 i amb dades ofi­ci­als s'observa que els cata­lans som els ter­cers que més apor­tem però els desens a l'hora de rebre recur­sos. Segons aques­tes dades, Cata­lu­nya aporta el 17,6% per sobre de la mit­jana de les comu­ni­tats del règim comú (s'exclou el País Basc i Navarra), men­tre que la poste­rior redis­tri­bució la situa per sota de la mit­jana. És a dir, del ter­cer lloc en apor­tació (i s'hau­ria d'excloure Madrid) pas­sem al desè lloc, i si es compta en pari­tat de poder adqui­si­tiu o de com­pra, ens situem al catorzè lloc. També aquesta set­mana la Revista de Cata­lu­nya ha publi­cat un estudi de 19 acadèmics diri­gits per Quim Torra on s'intenta donar res­posta a l'impacte econòmic de la inde­pendència. No és el pri­mer estudi que es fa, però aquest és actu­a­lit­zat. I es demos­tra empírica­ment els cos­tos que ens suposa ser espa­nyols.

L'ofec finan­cer a la Gene­ra­li­tat és una cons­tant i sor­pre­nent­ment admès per tot­hom, lle­vat de Bor­rell. I la uti­lit­zació política que en fa Cristóbal Mon­toro arriba fins als límits de la humi­li­ació. Quan Andreu Mas-Colell era con­se­ller, el recordo des­es­pe­rat pels entre­bancs i retards que Madrid posava per lliu­rar-nos els diners, i va arri­bar a dir “si volen els faré la ver­ti­cal, però que paguin” –era la res­posta a tanta humi­li­ació.

El vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, que sem­blava que podria obrir un nou període d'entesa amb Mon­toro, apro­fi­tant la neces­si­tat que té el govern espa­nyol de mos­trar una cara més dia­lo­gant, la set­mana pas­sava va topar una vegada més amb la rea­li­tat més dura de sem­pre; una reunió amb bones parau­les, però res de calaix.

Quan els con­se­llers d'Eco­no­mia de Cata­lu­nya han de ser sot­me­sos a aquest ofec humi­li­ant que no ens deixa créixer, nosal­tres hem de dir prou i que pel nos­tre país no estem dis­po­sats a fer la ver­ti­cal i sí via fora.

Bon estiu!