Faula de la fada Ada

Aquest estiu, a Twit­ter, una peri­o­dista es quei­xava que al seu barri i hi havia més pisos a Airbnb (llo­guer turístic) que a Ide­a­lista (llo­guer con­ven­ci­o­nal). La seva res­posta era sen­zi­lla: que l'Ajun­ta­ment pro­hi­beixi Airbnb i així podré tro­bar un pis més barat. Quan una pro­posta així passa de ser l'esti­ra­bot d'una per­sona amb mol­tes gal­tes a tot un pro­grama de govern, tenim un pro­blema.

Dar­re­ra­ment l'Ajun­ta­ment ha anun­ciat una taxa de 633 euros als pisos buits, ha mun­tat un grup d'ins­pec­tors de pisos i ha fomen­tat la delació dels veïns dels pisos turístics. Pro­hi­bir, mul­tar i fomen­tar la delació, tota una decla­ració de prin­ci­pis que l'Ajun­ta­ment gira com un mitjó si en lloc dels pisos turístics par­lem del banc ocu­pat.

En pocs anys, Bar­ce­lona s'ha enca­rit com a ciu­tat. L'habi­tatge és on s'ha notat més: hi ha més gent amb més diners i el mateix espai, perquè aquí ningú es plan­teja anar a viure a l'àrea metro­po­li­tana. El que no és tan nor­mal és que hi con­tinuï havent al vol­tant d'un 10% d'habi­tat­ges buits, que es des­tina a llo­guer turístic o no es vol llo­gar.

En lloc de maxi­mit­zar l'ús del parc d'habi­tatge exis­tent amb els pro­pi­e­ta­ris, pri­mers interes­sats, l'Ajun­ta­ment s'ha llançat a una cro­ada demagògica con­tra ells. Al cap i a la fi totes les tra­ves que posen al llo­guer lliure por­ten a reduir la quan­ti­tat d'habi­tatge dis­po­ni­ble. Tot això per pro­te­gir un col·lec­tiu que dis­fressa el seu interès par­ti­cu­lar de pro­blema social. El rol del govern no és acon­se­guir pisos a preus de saldo en zones prime pels seus votants: si Gràcia està car per Airbnb, a dos quilòmetres hi ha bar­ris a la mei­tat del preu.

Els hote­lers miren com la fada Ada els eli­mina la com­petència i riuen per sota el nas. Al final seran ells els bene­fi­ci­a­ris insos­pi­tats de tot aquest dog­ma­tisme.