CANVI DE RITME

Somni o mentida?

Johan Cruyff ja té la samar­reta amb la qual va lluir la senyera fa 32 anys al Camp Nou lide­rant un atac tan lle­gen­dari com pin­to­resc: dos cata­lans, Rexach i Sol­sona, i un xilè, Car­los Cas­zely, l'entra­nya­ble Gerente. El gol, con­tra la Rússia d'Oleg Blok­hin, el va cla­var Johan Neeskens, un altre holandès. Ara cap dels tres, ni Cas­zely ni els Johans podrien ves­tir la samar­reta de Cata­lu­nya. En això sí que s'ha avançat. S'havia de ser al Palau de Con­gres­sos. Em con­si­dero fill de la gene­ració Cruyff. Com a tants altres nens de l'època, la seva màgia em va engan­xar al fut­bol en un autèntic viatge sense retorn. D'aquells cinc anys, del 1973 al 1978, mai m'ha que­dat la frus­tració que el Barça guanyés només dos títols, sinó l'orgull d'haver pogut veure, des de la fila 13 de la boca 143 del gol nord, un dels qua­tre millors fut­bo­lis­tes de la història. De la natu­ra­lesa de l'acte, res a dir. Si pre­sen­tes Cruyff, una marca de dimensió mun­dial, ho has de fer amb tots els honors. També entenc l'objec­tiu de la fede­ració. Sense accés al reco­nei­xe­ment, tro­bar una acció que pro­mo­ci­oni la selecció i el país. Per­fecte. Ara bé, sí que em sem­bla que a Cruyff, per la insistència en el mis­satge, se li nega­ven els ulls amb el pro­jecte de la seva fun­dació més que no pas amb el càrrec de selec­ci­o­na­dor, que va tenir un paper resi­dual en el seu dis­curs ofi­cial, en què la il·lusió del pro­ta­go­nista, majo­ritària­ment, va que­dar vin­cu­lada a les acci­ons que pro­mourà el con­veni amb la fede­ració. Cruyff serà un reclam perquè molts fut­bo­lis­tes pres­si­o­nin per venir a la selecció, però queda per veure el com­por­ta­ment de Villar, perquè ara cada par­tit farà la volta al món. I dues coses més. Una, la solució. Si els polítics la tenen, que ho diguin. Si no, que no enga­nyin més. I dues, si es vol la inter­na­ci­o­na­lit­zació, prou de bom­bar­de­jar el fut­bol de selec­ci­ons. Si se'n vol for­mar part, a callar. Jor­quera es va lesi­o­nar con­tra el País Basc. I no es jugava el pas a cap mun­dial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.