La pitjor resposta

L'equip no fun­ci­ona, però la sen­sació és de crisi ins­ti­tu­ci­o­nal. A l'Espa­nyol no hi ha manera de des­lli­gar una cosa de l'altra. Tam­poc són només els resul­tats de l'equip el que és inqui­e­tant i pre­o­cu­pant, també ho són les sen­sa­ci­ons que trans­met, la impotència de molts moments del par­tit d'ahir i d'altres. Poc­het­tino va ser capaç la tem­po­rada pas­sada de fer reac­ci­o­nar un equip que tenia un peu i mig a segona, però de moment no és capaç d'impri­mir-li una velo­ci­tat de cre­uer. Al con­trari, l'equip sem­bla que va en pro­gressió des­cen­dent. Ni l'espe­rat efecte estadi li ha donat impuls. L'equip té un doble pro­blema: fut­bolístic i men­tal. El tècnic, però, a pesar del cop dur de diu­menge, va fer un pas enda­vant i va dir que es veu amb cor de sor­tir del mal pas. Qui va trans­me­tre mala sen­sació, però, va ser el pre­si­dent. Dir que posa les seves acci­ons a dis­po­sició de qui les vul­gui és la pit­jor reacció a la situ­ació. És una manera de dir que ell llança la tova­llola, que no té aga­fa­des les reg­nes del pro­jecte. Mal senyal. Els mals, ja es veu, no s'han arre­glat amb el nou estadi. La poca dis­po­ni­bi­li­tat d'inversió en l'equip dels últims anys pot sor­tir molt cara si no s'hi posa remei. Qui ho farà?