Masia d'or

Des del món del fut­bol al de la justícia hom sap que, aquesta, duta fins a les últi­mes con­seqüències molt sovint esdevé la més errònia de les deci­si­ons, fins i tot, injusta. La justícia s'ha fet pels homes i per als homes, no els homes per a la justícia. Aquesta reflexió, que ens ve des dels ini­cis de l'època clàssica grega i de la raó, no s'aplica vers Cata­lu­nya i la seva gent. Des de la befa i escarni de l'Esta­tut apro­vat pels cata­lans, fins, sal­va­des totes les distàncies i tot el que és reco­nei­xe­ment als indis­cu­ti­bles mèrits d'en Messi, a la Pilota d'Or del fut­bol mun­dial, que l'ha gua­nyat la Masia, la que fa escola any rere any. Aquest plan­ter de fut­bo­lis­tes que encar­nen el fut­bol més selecte i la qua­li­tat més exqui­sida. Al plan­ter, i tot el que sig­ni­fica, se li hau­ria d'ator­gar una part molt con­si­de­ra­ble d'aquest tri­omf més que meres­cut de Messi, Xavi o Ini­esta. I els que dar­rere vénen i vin­dran.

Un pro­jecte que s'estén arreu del món i que el temor a veure què farà o dei­xarà de fer Joan Laporta en el món de la política explica aquest lin­xa­ment que cada dia es fa en els mit­jans de comu­ni­cació al pre­si­dent del Barça i, de pas­sada, intenta ama­gar els èxits admi­ra­bles del club diri­git per ell.

La Masia con­ti­nuarà tre­ba­llant igual, de valent, amb el pròxim pre­si­dent. És un patri­moni del fut­bol català uni­ver­sal i un exem­ple que cal seguir. Serà el plan­ter el que aju­darà demà en la lluita con­tra el Dinamo i el que toqui.

Dar­rere tota aquesta feina hi ha una munió de gent que és partícip públic d'aquest premi, això és, entre­na­dors de totes les cate­go­ries, edu­ca­dors, met­ges, fisi­o­te­ra­peu­tes, etc. Cal­dria bus­car una data, i amb tot­hom que ha estat lli­gat a la Masia des d'aquell llunyà 1979 –amb Núñez de pre­si­dent– ençà per fer una festa en què hi hagi lla­mi­na­du­res, refres­cos, cava i xam­pany al gust i lli­ber­tat de cadascú.