Dignificar l'hoquei

Més enllà de la dis­puta de la copa Con­ti­nen­tal entre el Reus i el Mataró, el par­tit de diu­menge pas­sat al pavelló de l'Ate­neu de Sant Sadurní hau­ria de ser­vir d'exem­ple de com es pot dig­ni­fi­car l'hoquei sobre patins. Per part del Reus, perquè se'l va pren­dre com una autèntica final euro­pea, i no com un tràmit con­tra un equip que juga en una cate­go­ria infe­rior; va arros­se­gar moltíssima afició i va cele­brar com si li anés la vida la con­se­cució d'un títol que encara no havia gua­nyat mai. Per part del Mataró, perquè no es va con­for­mar amb el premi de jugar la final i va obli­gar el rival a suar de debò per fer valer el pronòstic; també amb el suport d'una nom­brosa afició, els del Maresme van tor­nar a demos­trar –ja ho havien fet gua­nyant el Follo­nica en la lliga euro­pea– que eren d'una supina ignorància els argu­ments del pre­si­dent del comitè euro­peu, Car­los Graça, quan va gosar dub­tar que el campió de la CERS hagués de jugar la lliga euro­pea d'enguany pel perill de des­pres­tigi de la com­pe­tició que supo­sava. La ter­cera pota de l'exer­cici de dig­ni­tat al vol­tant d'aquesta copa con­ti­nen­tal va ser el Noia, un orga­nit­za­dor que es va creure del tot l'esde­ve­ni­ment: entrada lliure al pavelló, bona pro­moció, infor­mació al web, rodes de premsa de juga­dors i entre­na­dors després de la final… Res d'això hau­ria de ser notícia, però ho és quan millora, i molt, el que és habi­tual en l'hoquei, sobre­tot en con­trast amb l'opa­ci­tat que el comitè euro­peu gasta amb les seves pròpies com­pe­ti­ci­ons. Sense anar gaire lluny, els resul­tats dels par­tits de la copa CERS i de la lliga euro­pea de fa quinze dies encara no són en el web de l'orga­nisme que les orga­nitza amb cap altra volun­tat que ama­gar-les. Ben al con­trari del que van fer el Reus, el Mataró i el Noia. Només tenien un par­tit, però tots tres s'hi van abo­car per fer-lo lluir al màxim. La dig­ni­tat de l'hoquei encara no és una bata­lla per­duda. Però és urgent dis­tin­gir qui suma i qui resta.