Qüestions personals

Encara que s'hagi atuït una mica la febrada pre­e­lec­to­ral dels ofi­ci­a­lis­tes, els movi­ments no paren i són força reve­la­dors

Pep Guar­di­ola va sufo­car el debat sobre la seva con­tinuïtat dient que s'hi com­pro­met. I després Laporta va acce­dir a les peti­ci­ons per fixar la data de les elec­ci­ons (a la pre­sidència del Barça) i d'aquesta manera també es va sufo­car la febre pre­e­lec­to­ral que els va aga­far als aspi­rants que sur­ten de la direc­tiva actual i que l'entorn ati­ava com ho sol fer amb qual­se­vol afer que ser­veixi per fer bullir l'olla bar­ce­lo­nista. Ara bé, perquè Guar­di­ola con­tinuï com a entre­na­dor del Barça s'han de donar deter­mi­na­des con­di­ci­ons. I encara que s'hagi atuït una mica la febrada pre­e­lec­to­ral dels ofi­ci­a­lis­tes, els movi­ments no paren i són força reve­la­dors.

Laporta ja està més pen­dent d'altres coses, i només entrarà en cam­pa­nya per donar suport al seu delfí, Alfons Godall. La seva pre­cam­pa­nya és una altra i les seves aspi­ra­ci­ons ja les va dei­xar ben clares en l'entre­vista de diu­menge a l'Avui: si es posa en política és per ser pre­si­dent i con­duir el país cap a la inde­pendència. Ja sap el que l'espera i que no és un camí fàcil, però és el que l'il·lusi­ona ara. El canvi d'aires li convé. Cal recor­dar que tot just que l'equip hagués tor­nat d'Abu Dhabi amb la sisena copa seguida, enmig d'un clima de sana feli­ci­tat col·lec­tiva, ell va mani­fes­tar a Barça TV: «No sóc un home feliç.» Una manera molt explícita de dei­xar clar que els tri­omfs acu­mu­lats per l'equip no el com­pen­sen del des­gast per­so­nal que li ha cau­sat el seu man­dat. La pri­mera per­sona del sin­gu­lar ha tin­gut molt pes en el man­dat de Laporta, a vega­des també per bé, és clar. Però que el pre­si­dent del Barça no sigui feliç després de sis títols en un any fa reco­ma­na­ble un canvi d'aires. Els esta­tuts del club l'hi obli­guen, però és el més sa per a tots. Men­tres­tant, con­ti­nuarà posant pri­mer de tot la seva pri­mera per­sona del sin­gu­lar: no serà neu­tral en les elec­ci­ons, con­ti­nuarà fent cam­pa­nya política des de la pre­sidència del Barça i el que li queda fins que se li acabi el man­dat estarà con­di­ci­o­nat a la seva agenda i als seus interes­sos. I pro­ba­ble­ment l'equip de Guar­di­ola con­ti­nuarà gua­nyant títols que pro­cu­rarà capi­ta­lit­zar per al seu delfí. Pel que fa a la política, Laporta està en forma. El seu influx és poderós. Els par­tits estan pen­dents d'ell i pla­ta­for­mes que li són pro­pe­res ja han notat els seus efec­tes només d'haver-s'hi apro­pat una mica. Rea­gru­pa­ment s'ha dis­gre­gat ja abans de ser par­tit polític, com ha estat tra­dició en les jun­tes direc­ti­ves de Laporta en el Barça.

Per si de cas, Godall ja ha dit, per inten­tar ampliar elec­to­rat, que ell no farà política des del Barça, cosa que d'entrada ser­veix indi­rec­ta­ment per adme­tre que el seu pro­tec­tor n'ha fet i n'està fent, encara que ell en digui «fer país». Sí que en deter­mi­nats moments aquesta direc­tiva ha fet país, i ho ha fet ben fet. Però el que està fent Laporta fa temps és política en pri­mera per­sona. Godall també intenta pro­vo­car el que ja és refe­rent en les elec­ci­ons, San­dro Rosell. Li està fent cam­pa­nya posant-li paranys perquè en comenci a fer. Ha expli­cat més el pro­grama de Rosell per negació Alfons Godall que el mateix Rosell, que calla per quan arribi l'hora de la veri­tat, que en la seva estratègia és la que mar­quen els esta­tuts. Quan els altres pot­ser ja no tin­dran res de nou a dir, ell pre­sen­tarà el seu pro­grama. Si el que volen els pre­can­di­dats és donar una imatge de seri­e­tat, de moment gua­nyen els que callen. Els direc­tius en exer­cici, en canvi, fan de pre­can­di­dats.

Jaume Fer­rer, l'altre pre­can­di­dat de la junta actual, va reve­lar un fac­tor clau: va dir en l'entre­vista de dimarts en aquest diari que l'entrada de Sala i Martín a la direc­tiva va ser l'ori­gen de la divisió. Però con­ti­nuen junts, diuen que en un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat.

Men­tres­tant, els excan­di­dats Majó, Min­gue­lla i Medina pre­pa­ren una altra can­di­da­tura. Encara que sigui perquè la cam­pa­nya no sigui només una qüestió per­so­nal entre uns quants, ben­vin­guda sigui.