Pere del Monte

Com podia ser que un ado­les­cent es fes bar­ce­lo­nista en els anys cin­quanta en un poble de Cata­lu­nya lluny de Bar­ce­lona i quan gai­rebé no exis­tia la tele­visió? Com podies ser del Barça quan no veies jugar mai l'equip ni al camp ni a través de les imat­ges tele­vi­si­ves? Li ho pre­gunto al meu amic Pere del Monte (Cas­tell­fo­llit de la Roca, 1941) un diu­menge recent, a l'hora del ver­mut, a la ter­rassa de casa seva al seu poble, i el meu. «Ho vivies en l'ambi­ent, sen­tint la gent que par­lava del Barça, i escol­tant els par­tits a través de la ràdio», em res­pon. Hi afe­geix que hi va influir el fet de tre­ba­llar a la bar­be­ria d'en Ricard Bas­sa­ga­nyes quan era ado­les­cent: «Abans a les bar­be­ries hi havia molt d'ambi­ent. Els homes no només hi ana­ven a tallar-se els cabells, sinó a fer tertúlia. A la bar­be­ria, com als bars, es vivia molt el bar­ce­lo­nisme.» Les tertúlies a les bar­be­ries gai­rebé han des­a­pa­re­gut, men­tre que Pere del Monte con­ti­nua asso­ci­ant el fut­bol amb els bars sense que ho pugui viure ple­na­ment al poble: «A mi m'agrada veure-hi els par­tits, comen­tar la jugada. Ara, però, ja no hi ha Can Manel, on, com tu saps, cada par­tit del Barça es vivia com un esde­ve­ni­ment.»

Retor­nant als ini­cis com a bar­ce­lo­nista, en Pere em comenta que estan rela­ci­o­nats amb la figura d'en Kubala. «Va ser en una època d'aques­tes que creen afició, com ho és l'actual, tot i que ara ho pots viure i dis­fru­tar molt més a través de la tele­visió. Però, a la nos­tra manera, també vam dis­fru­tar d'aquell bon moment del Barça que es va aca­bar amb la des­gra­ci­ada final de Berna. Aquí va començar una llarga tra­ves­sia pel desert, men­tre que el Madrid gua­nyava totes aque­lles copes d'Europa.» Cre­ien que era l'equip del govern? «És clar que sí, de la mateixa manera que exercíem el cata­la­nisme a través del bar­ce­lo­nisme. Quan el Barça de Cruyff va gua­nyar 0-5 al Ber­nabéu vam tenir una pujada de moral cata­lana. És clar que més o menys com amb el 2-6 de fa uns mesos.»

Pere del Monte, jutge de pau i jubi­lat després d'haver tre­ba­llat d'admi­nis­tra­tiu en una fàbrica tèxtil, em comenta: «Tu creus que nosal­tres tenim tanta mania al Madrid com ens en tenen ells? Quina ràbia els fa que ho haguem gua­nyat tot!» Li sug­ge­reixo que pot­ser els bar­ce­lo­nis­tes, almenys els de certa edat, estem més acos­tu­mats a per­dre: «Deu ser això. Ara ser del Barça és fàcil, perquè gua­nyem, però hem estat molt per­de­dors.» Li comento que el recordo jugant a fut­bol: «Devia ser al Penya­forta, un equip de vete­rans. Erem qua­tre canyes esquer­da­des que no rascàvem pilota i sem­pre perdíem, però ens ho passàvem bé.»