Cruyff per decret

a l'alça

Els invents del Pep. El segui­dor s'empassa saliva per la por que li deuen sug­ge­rir els invents de Guar­di­ola cada cop que es posa a fer una ali­ne­ació. Sem­bla com si al cap tingués la Cham­pi­ons i la lliga la fes ser­vir com a labo­ra­tori per als expe­ri­ments, en què, si no sur­ten, cap pro­blema, perquè el tor­neig gran sem­bla que és l'euro­peu. Bé, seguint l'argu­ment de Guar­di­ola, la lliga és l'impor­tant i, a més, els expe­ri­ments també fun­ci­o­nen.

El decret llei és un meca­nisme que els governs uti­lit­zen per donar via a una qüestió que es con­si­dera urgent, sense sot­me­tre's al pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu i democràtic del debat par­la­men­tari. Dir que una cosa es fa per decret subrat­lla un fet escas­sa­ment par­ti­ci­pa­tiu i asse­nyala el par­tit que l'ha impul­sat com a poc dis­po­sat a deba­tre.

Una cosa sem­blant és el que ha pas­sat a Can Barça amb el nome­na­ment de Cruyff com a pre­si­dent d'honor. Laporta es pot recol­zar, com a ell li agrada, en la junta i que la votació ha estat per majo­ria, però ell sap que aques­tes coses no es fan així. No es fan ni tam­poc s'han de pro­moure.

Laporta tenia una bona opor­tu­ni­tat per fer a la ciu­ta­da­nia un gest de bones mane­res, ja que es troba a les por­tes d'entrar en la dimensió política, en la qual el con­trol par­la­men­tari, les for­mes i l'opo­sició, entre altres coses, for­men part del joc. Laporta, en canvi, ha uti­lit­zat sent pre­si­dent del Barça la pit­jor de les eines d'un polític, que és tirar pel dret amb una mena de decret i nome­nar Cruyff pre­si­dent d'honor.

Aquí Laporta, ja per­dut en una nebu­losa difícil d'inter­pre­tar, torna a con­fon­dre's davant el bar­ce­lo­nisme. Un pre­si­dent d'honor ha de ser un figura inqüesti­o­na­ble en una enti­tat. Ho és Cruyff? Que cadascú ho res­pon­gui. Per això, quina cosa millor hi ha que tre­ba­llar-ho bé, fer feina de pas­sa­dis­sos i de bus­car com­pli­ci­tats en el bar­ce­lo­nisme, com es fa en la política i, després, fer el pas defi­ni­tiu, no amb aquesta poca traça d'uti­lit­zar el meca­nisme «pels meus collons». Vist aquest últim tram de reg­nat, què seria del Barça amb un Laporta que hagués tin­gut un reg­nat de durada nuñista?

Dic que Laporta s'equi­voca perquè aquest nome­na­ment dis­posa de milers de sim­pa­ties, fins i tot la meva, però a Can Barça les coses s'han de fer d'una manera que, ja que mai una decisió no aca­barà per agra­dar tot­hom, pre­ten­gui reu­nir el màxim de sim­pa­ties per tal que tot ple­gat no acabi sent un pro­blema.

Només calia tor­nar a bai­xar a la Terra i picar a la porta de la gent blau­grana i expli­car la sen­sa­ci­o­nal idea de lliu­rar aquesta dis­tinció a una per­sona tan impor­tant per als bar­ce­lo­nis­tes i que ha fet tant per al fut­bol. Bones parau­les i millors ges­tos, el millor de Laporta en estat pur i la gent, la majo­ria, s'hi hagués afe­git. Sens dubte.

Ara bé, si el que ha pretès ha estat incen­diar el club, emmer­dar el procés elec­to­ral i crear un mer­der a San­dro Rosell, qui s'haurà de pro­nun­ciar res­pecte a la qüestió sobre Cruyff, amb el con­següent risc de posar-se en con­tra molts cruyf­fis­tes, enho­ra­bona, ha ende­vi­nat la tecla.

de bai­xada

Les gro­gues que es bus­quen. Ser­gio Ramos va ser merei­xe­dor d'una groga per acci­ons anti­es­por­ti­ves, però l'àrbi­tre va con­si­de­rar que no calia amo­nes­tar el madri­dista. Alguns com­panys seus també ho van inten­tar fins que, al final del par­tit, Ramos va per­dre des­ca­ra­da­ment el temps per rebre una groga, per pro­vo­car la sanció. Home, si ja l'havia bus­cat abans, millor apli­car el regla­ment i no veure aquest vode­vil, oi?