Presidents

Ningú no pot dir que la decisió de Joan Laporta de nome­nar Cruyff pre­si­dent d'honor del Barça no genera con­trovèrsia i arriba en el pit­jor moment. La polèmica no és una invenció interes­sada. La seva deter­mi­nació no s'entén mal­grat reconèixer mèrits a una de les figu­res mun­di­als del fut­bol vin­cu­lat al Barça des de fa molt temps. Ara són ganes d'embo­li­car la troca a qua­tre dies d'unes elec­ci­ons. Aquesta decisió fa tron­to­llar o con­fir­mar l'opinió de molts sobre Laporta. Li costa resig­nar-se al fet de dei­xar la pre­sidència. Li va cos­tar no poder lluir la reno­vació de Guar­di­ola, més per la posició de l'entre­na­dor que no pas per la seva pròpia volun­tat. Ara Cruyff s'ha aple­gat a la volun­tat de Laporta i rep cofoi el nome­na­ment. Si els pre­si­dents blau­grana han de pas­sar per les urnes, un pre­si­dent honorífic, pre­si­dent de tots i de tots els temps, pas­sats i futurs, hau­ria de recla­mar aquest suport per anar pel món lliure de tota sos­pita. Pep Guar­di­ola, segu­ra­ment agraït per l'opor­tu­ni­tat de tre­ba­llar amb el pri­mer equip li va cedir la foto, però es va reser­var la firma del nou con­tracte a l'arri­bada del nou pre­si­dent en cas que arri­bin a un acord. Cruyff, en canvi, ha pen­sat que més val «palomo en mano» i des­a­fia la con­vivència ins­ti­tu­ci­o­nal del club segons qui sigui el nou pre­si­dent d'aquí a uns mesos. Ell està per damunt de tot això. I esta­ria bé que fos així, però després de les elec­ci­ons. Tot ple­gat retrata els pro­ta­go­nis­tes. La pau que sem­pre ha recla­mat el club només l'ha acon­se­guida el pro­jecte i els resul­tats espor­tius, sem­pre lluny dels des­pat­xos i la pre­sidència. L'aïlla­ment i con­cen­trar-se en la feina és el que reclama l'equip i el que el fa anar enda­vant. L'entorn con­ti­nua fent de les seves sense mira­ments. Laporta ja és l'entorn i està aliat jus­ta­ment amb l'entorn que l'inco­mo­dava. Ara, a les por­tes dels par­tits deci­sius i en el tram final de la tem­po­rada ha tin­gut una pen­sada que ni gua­nya ni perd par­tits, però pro­voca mal ambi­ent en alguns sec­tors. Laporta pretén dei­xar-ho tot lli­gat i ben lli­gat. No és el millor ser­vei al club ara mateix. Des­plaçar el pro­ta­go­nisme de la gespa als des­pat­xos mai no ha estat una bona estratègia en un club que reclama tran­quil·litat per afron­tar espor­ti­va­ment els com­pro­mi­sos que el poden dur a cer­ti­fi­car un altre gran curs. Aquesta hau­ria de ser la pre­o­cu­pació, lluny de l'eufòria de situar l'equip al Ber­nabéu sense haver jugat encara dues eli­mi­natòries de la Cham­pi­ons i afron­tar el final de la lliga més dis­pu­tat dels últims anys.