Quaresma

Quan, en plena Qua­resma, vaig lle­gir alguna referència al bon juga­dor Ricardo Qua­resma, ara a l'Inter, em va pas­sar una cosa sem­blant al guio­nista de Polònia que fa enllaçar els pen­sa­ments més diver­sos de la imi­ta­dora de Teresa For­ca­des per aca­bar cul­pa­bi­lit­zant de tot les mul­ti­na­ci­o­nals far­macèuti­ques. I de Qua­resma, que fou un pro­me­te­dor extrem que es va incor­po­rar massa jove al Barça, em va venir al cap una idea no pas nova i que pot­ser fa anys ja vaig insi­nuar: per què en algun d'aquests par­tits benèfics que s'orga­nit­zen no s'enfronta el Barça actual amb un equip for­mat per juga­dors dels quals s'ha pres­cin­dit i que, per exem­ple, podria ser entre­nat per Frank Rijka­ard? La llista és fàcil. De més recent a més llunyà es podria comp­tar a la por­te­ria amb Jor­quera, Reina o Arnau; en defensa, amb Belleti, Damià, Dani Tor­to­lero, Hen­ri­que, Botia, Ole­guer, Syl­vinho, Fer­nando Navarro, Cua­drado i Mingo; a la mitja, amb Van Bom­mel, Verdú, Motta, Hleb, Deco, Olmo, Cro­sas, Gudj­hon­sen, Gabri, Edmil­son i Roc­hen­back; i, en la davan­tera, over­bo­oking: Simão, Giuly, Qua­resma, Andreu, Luis García, Ser­gio García, Savi­ola, Ronal­dinho, Maxi López, Eto'o, Riquelme, Ezquerro, Gio­vanni dos San­tos i algun altre que em dec dei­xar. El resul­tat podria ser sucós perquè s'ha pres­cin­dit d'alguns per sim­ple qüestió d'har­mo­nia del con­junt i d'altres per qüestió d'estil o perquè una plaça de l'equip titu­lar estava ja sufi­ci­ent­ment coberta. I veuríem com alguns encara ens serien ben útils.

I posats a seguir Polònia, sem­bla com si el nome­na­ment de Cruyff com a pre­si­dent d'honor del Barça sigui un capítol més de l'enfron­ta­ment amb Rexach. Basta, i ho va insi­nuar en un pro­grama de La Por­te­ria, que Charly digués que li faria gràcia ser pre­si­dent del Barça, mal­grat que si no acon­se­guia un bon suport previ no es pre­sen­ta­ria pas, perquè Cruyff ho acon­seguís per la via de l'honor. És cert que Johann ha estat el con­se­ller àulic de Joan Laporta en matèria espor­tiva i que la seva filo­so­fia ha dut a jugar bé i a gua­nyar títols en aquest període. Es merei­xia, doncs, un reco­nei­xe­ment i pen­sem que, en l'àmbit inter­na­ci­o­nal, no podia pas ser menys que Becken­ba­uer…

Del resul­tat del pri­mer par­tit de l'eli­mi­natòria con­tra l'Arse­nal i l'escas­se­dat de gols quan el Barça, en la pri­mera part, jugava millor que mai, es podria deduir que la velo­ci­tat va renyida amb la pun­te­ria o que Ibra­hi­mo­vic, per mar­car, neces­sita jugar d'una altra manera. No és prou àgil en el teva-meva i, en canvi, sí en juga­des de con­tra­a­tac. També es palesa que la gestió amb Henry està sent pot­ser bona per a l'equip, però fatal per al juga­dor. Quan, la tem­po­rada pas­sada, es pensa amb ell com a davan­ter cen­tre i es queda Eto'o s'ha d'adap­tar a fer d'extrem. Quan podia ocu­par la plaça perquè Eto'o se'n va, li fit­xen Ibra­hi­mo­vic. I quan a l'Emi­ra­tes subs­ti­tu­ei­xen Ibra el posen igual­ment d'extrem amb un agri­sat Messi al mig, no fos cas que es cregués que és l'alter­na­tiva a Ibra…