Luis Suárez

Hi ha coses que no se m'obli­da­ran mai. Per exem­ple la pri­mera vegada que vaig poder veure, en viu, jugar Luis Suárez. Això va pas­sar en una freda nit d'hivern del mes de gener del 1970 en un par­tit d'anada de vui­tens de final de l'antiga copa de Fires, Barça-Inter. Perquè els més joves es facin una idea seria una mica com si avui, Déu no ho vul­gui, el Barça tras­passés Messi a l'Inter i que el dia que tornés al Camp Nou, anéssim a ren­dir-li honors. Aque­lla eli­mi­natòria no arri­bava en un bon moment per als blau­grana. I això que en aquell Barça hi havia gai­rebé tots els juga­dors que tres anys més tard, amb la incor­po­ració de Cruyff, dei­xa­ria de ser un equip renyit amb els títols per con­ver­tir-se en el campió de lliga.

El cas era que aquell equip no des­per­tava massa entu­si­asme i per tant bona part de les mira­des se cen­tra­ven en Lui­sito Suárez. La veri­tat és que no li recordo un bon par­tit. Tot i així els llom­bards, per cert, entre­nats aque­lla tem­po­rada per l'altre Her­rera, el para­guaià Heri­berto Her­rera, es van impo­sar fàcil­ment per 1-2. Per cert, en aque­lla edició 1969/70 de la copa de Fires es va pro­duir un fet històric per al fut­bol català, la par­ti­ci­pació per pri­mer cop a Europa del Saba­dell. Els arle­qui­nats no van pas­sar de la pri­mera eli­mi­natòria que els va enfron­tar al Bru­ges, tot i una meritòria victòria a la Creu Alta per 2-0. Allà van caure, però, per 5-1.

Al Barça tam­poc no li van anar millor les coses en aquesta com­pe­tició i no va superar els vui­tens con­tra l'Inter, tot i que va anar d'un pèl. El par­tit de tor­nada es va haver de jugar en dos epi­so­dis a San Siro per culpa de la boira. Per cert, recordo haver escol­tat aquest par­tit per la ràdio un mig­dia, tot sor­tint de l'escola. I és que en aquells temps els hora­ris no els posava la tele sinó el sen­tit comú, i en molts casos, la llum diürna.

M'ha sem­blat oportú recor­dar en la vigília d'aquest nou enfron­ta­ment amb l'Inter la figura de Suárez, juga­dor que és una autèntica ins­ti­tució pels inte­ris­tes. Crec que no seria just que, per excel·lent que sigui el moment que estem vivint, obli­dem noms del nos­tre pas­sat que, sal­vant les distàncies, pot­ser van tenir el mateix valor que els que avui estan fent gran i tri­om­fant el club. Sóc de la gene­ració que porta l'espina cla­vada d'haver-se hagut d'empas­sar una altra mena de dic­ta­dura, la dels títols del Madrid, perquè aquí no vam saber fer un equip com­pe­ti­tiu fins que va arri­bar Cruyff. Estic con­vençut que si no s'hagués venut Suárez, per més enfron­tat que estigués amb Kubala, hauríem tin­gut una joven­tut molt més feliç. Pot­ser com la dels nos­tres fills. I, com es poden ima­gi­nar, cada cop que ens toca jugar amb l'Inter, no hi puc dei­xar de pen­sar.