Valdés, el patidor invisible

Valdés va exemplificar el patiment d'un equip que va suar fins al final

Tot i encaixar dos gols, va fer una aturada vital quan el resultat era 0-2

El porter, eufòric amb el xiulet final, guanyarà el seu tercer trofeu Zamora

Va ser el primer a córrer per abraçar-se als companys per una victòria que pot valer mitja lliga

En un equip acos­tu­mat a aca­pa­rar la pos­sessió de la pilota, a jugar amb pocs homes al dar­rere, a no renun­ciar mai a l'atac i a con­ce­dir poques opor­tu­ni­tats als rivals, un por­ter ho té molt difícil per des­ta­car. L'estil de joc l'aboca al pati­ment, a inter­ve­nir poc, a fer-ho, sovint, per reco­llir la pilota del fons de la xarxa. Un cop més, va tocar ahir a Valdés, que se'n va anar del Sánchez Pizjuán amb dos gols a l'esquena però amb mitja lliga a la but­xaca. Quan l'àrbi­tre va xiu­lar el final del par­tit, el català va ser el pri­mer a aban­do­nar la seva posició, cor­rent, per anar a abraçar-se als com­panys; pri­mer, amb Touré i Keita, després amb Puyol i, final­ment, amb la resta de l'equip. Una part impor­tant d'aquesta lliga també ha pas­sat pels guants de Valdés, ja que mol­tes victòries han arri­bat després d'alguna acció meritòria seva. Eclip­sat la majo­ria de vega­des pel joc ofen­siu dels seus blau­grana, les seves atu­ra­des s'obli­den ràpida­ment, però les estadísti­ques, més fre­des, demos­tren el valor de la seva apor­tació. Ja fa algu­nes jor­na­des que té gai­rebé garan­tit el que seria el ter­cer tro­feu Zamora de la seva car­rera, amb un marge molt ampli res­pecte als seus rivals. En els 37 par­tits dis­pu­tats, Valdés només ha encai­xat 24 gols, pels 34 d'Iker Casi­llas. Un altre por­ter a qui el joc caòtic, d'anada i tor­nada del Madrid, sem­pre l'ha aju­dat a bri­llar, i que amb aquesta repu­tació s'ha gua­nyat la por­te­ria de la selecció.

Com en altres par­tits, una bona apa­rició de Valdés va ser la pre­mo­nició d'una victòria tan soferta com trans­cen­den­tal per al futur de l'equip. En el minut 40, quan el mar­ca­dor era de 0-2, el Sevi­lla va tenir la seva millor ocasió en una acció d'opor­tu­nisme de Luis Fabi­ano. El bra­si­ler va reco­llir una pilota a dins l'àrea i la va rema­tar fent mitja volta, però Valdés, molt ben situat, hi va posar els guants i la va des­viar a córner. Una acció que, pro­ba­ble­ment, no ocu­parà ni una línia en la història que es redac­tarà d'aquesta lliga. Tam­poc en les cròniques d'un par­tit en què va encai­xar dos gols difícils d'evi­tar des de la por­te­ria –el pri­mer de Kanouté; el segon, de Luis Fabi­ano–. Pot­ser per la ràbia pro­vo­cada per aquests dos gols, Valdés va ser el pri­mer a cri­dar quan la victòria ja la tenia a la mà.

Reaparició d'Abidal després de la lesió

Abidal, a qui una lesió soferta a Reus a principi de febrer ha esborrat en la part més important de la temporada, va reaparèixer ahir després d'haver jugat per última vegada contra l'Arsenal, en la tornada dels quarts de final de la Champions al Camp Nou. Llavors es va ressentir de la lesió anterior i no va ser fins ahir que va tornar a jugar, poques hores després d'haver rebut l'alta mèdica. Una bona notícia no tant per al Barça, que només té un últim partit per acabar la temporada, com per al defensa, a qui espera el mundial de Sud-àfrica. Guardiola, que en les últimes setmanes havia preferit no arriscar i deixar el francès a la banqueta, el va fer sortir en el minut 65 per suplir Maxwell a la banda esquerra i per donar més consistència defensiva a un equip que ho estava passant malament amb l'empenta del Sevilla. Paradoxalment, la seva entrada va coincidir amb els dos gols del Sevilla. Abidal, per cert, jugarà de nou contra el Valladolid, ja que Maxwell serà baixa aquell dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.