HANDBOL

El porter pacient

Manel Pérez tastarà finalment el sabor d'una gran final europea

Manel Pérez (For­nells, 28 anys) viu aquests dies unes sen­sa­ci­ons espe­ci­als. La seva llarga tra­jectòria al BM Gra­no­llers tindrà un premi ben espe­cial, jugar la seva pri­mera final euro­pea. En la tem­po­rada en què ha jugat més minuts sota els pals del Palau Olímpic, el gironí tindrà l'ocasió de for­mar part d'una cita històrica, la final de la recopa que els valle­sans juga­ran con­tra un equip lle­gen­dari de la bun­des­liga, el Gum­mer­basch. El par­tit d'anada es juga demà mateix al pavelló de l'equip ale­many.

Per arri­bar fins aquí, Pérez ha pas­sat per totes les eta­pes que for­men un espor­tista pro­fes­si­o­nal. De menut va viure a dos pams del pavelló de For­nells, poble on l'hand­bol sem­pre ha tin­gut molta tirada. Estava can­tat que al cap de dos dies es pas­sa­ria tot el dia jugant amb la pilota. Amb només sis anys es va afi­ci­o­nar a posar-se sota la por­te­ria i a ser un mal­son per als rivals. Amb el For­nells va jugar amb els ben­ja­mins, els ale­vins i un any en l'equip infan­til abans de fit­xar pel GEiEG. Amb l'equip gru­pista el seu talent ja sobre­sor­tia de tal manera que el Gra­no­llers va deci­dir fit­xar-lo com una de les seves grans apos­tes de futur. «Els tres pri­mers anys anava i tor­nava a casa amb tren o apro­fi­tava els viat­ges amb cotxe del Jordi de Toro, que jugava al pri­mer equip.» Pérez va tenir l'opor­tu­ni­tat de for­mar part d'una de les millors gene­ra­ci­ons del Gra­no­llers. Al cos­tat de futurs inter­na­ci­o­nals com ara Cris­tian Mal­ma­gro i Albert Rocas –amb el qual també havia jugat amb la selecció giro­nina infan­til–va gua­nyar els títols esta­tals cadet i juve­nil i va arri­bar a ser més de 20 vega­des inter­na­ci­o­nal júnior. Només que­dava l'últim pas, con­so­li­dar-se en el pri­mer equip. Això sí, el Gra­no­llers no es va can­sar mai de fit­xar grans figu­res inter­na­ci­o­nals en la seva posició, com ara Peter Gen­zel –per alguns el millor por­ter de la història–, Venio Losert o Fre­drik Ohlan­der. Pérez, men­tres­tant, apre­nia tot el que podia i espe­rava amb paciència la seva opor­tu­ni­tat.

«Ser suplent és una cosa que has de saber por­tar, quan surts no pots fallar; és una pressió afe­gida», explica el juga­dor, que aquest any ha gua­nyat pro­ta­go­nisme i com­par­teix posició amb Ohlan­der. A part de Gen­zel, el millor por­ter que ha vist mai és el francès Omeyer (Kiel).

Granollers ja vibra amb la final

«Demà posaran una pantalla gegant perquè la gent pugui veure el partit. Els aficionats et paren pel carrer per donar-te ànims. És una cosa única perquè fa molts anys que a Granollers no poden guanyar un gran títol. Esperem estar a l'altura de les expectatives», comenta el jugador, que ara ja resideix a la capital del Vallès Oriental. «És un equip boníssim i jugarem en una pista molt petita amb una pressió molt forta, però esperem que tot vagi bé», afegeix Pérez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.