Esports

Onze metres molt cruels

La inferioritat numèrica durant quasi una hora esgota l'Espanyol just quan disfrutava dels seus millors minuts

Glas­gow i Leverku­sen ager­ma­na­des com a male­dicció peri­quita. El destí va ser cruel. 19 anys després es va repe­tir la imatge: llàgri­mes i des­con­sol ves­tit de blanc-i-blau damunt la gespa. Els penals van enfon­sar l'Espa­nyol després d'un esforç sobre­humà des de l'expulsió de Moisés al minut 67. Jônatas va apor­tar espe­rança amb el 2-2 quan no que­dava aire, però Palop va atu­rar tres penals de qua­tre i el títol torna a Sevi­lla.

L'espe­rança de repe­tir l'inici d'altres finals, el gol ràpid que esvaís ner­vis i injectés moral va esvair-se ràpid. El domini era del Sevi­lla. I les arri­ba­des, també. Juande va situar tres mig­cam­pis­tes on l'Espa­nyol només n'hi tenia dos i els anda­lu­sos en van treure pro­fit. La pilota cir­cu­lava en supe­ri­o­ri­tat pel cen­tre i les entra­des per ban­des aca­ba­ven de gene­rar el pànic.

El gol del Sevi­lla, però, no va arri­bar per cap vir­tu­o­sisme, sinó per una badada incon­ce­bi­ble en una final euro­pea. Un córner a favor va deri­var en una ràpida con­tra. De Palop a Adri­ano, David massa lent i 0-1 al minut 18.

La supe­ri­o­ri­tat del Sevi­lla al mig com­por­tava un risc assu­mi­ble: lli­ber­tat per a David García, limi­tat tècni­ca­ment i nerviós, que acu­mu­lava impre­ci­si­ons. El punt més perillós, alhora, era dei­xar sem­pre Riera amb un Alves sense aju­des. I l'empat va sor­tir del mana­corí: reta­llada, xut amb la dreta i gol aju­dat d'Alves.

La represa va arran­car amb rec­ti­fi­cació de Juande. Maresca a la ban­queta i apa­rició de Navas. Més pro­fun­di­tat per la dreta i menys espais per a Riera. Així, el Sevi­lla va repe­tir l'inici deci­dit del pri­mer temps, però ben aviat va recu­lar. Al 55, Palop es va lluir en una rema­tada de Tamudo i sense temps a maleir-lo des­vi­ava al tra­ves­ser una volea a Riera. L'Espa­nyol tenia més fam de glòria euro­pea i pro­vava de demos­trar-ho. Val­verde s'hi sumava amb l'entrada de Pan­di­ani. Més munició. Una aposta valenta que tro­bava rèplica en forma d'expulsió just quan el par­tit es posava de cara: Moisés veia la segona groga i que­da­ven 20 minuts. La reacció va ser can­viar i fer enfa­dar Tamudo.

En el joc d'escacs entre tècnics Juande va fer el següent movi­ment. Ambiciós, no podia ser d'una altra manera. L'entrada de Renato i sacri­fi­car un defensa va tan­car l'Espa­nyol a l'àrea, sense opci­ons de con­tra­cop. Espel­meta a Sant Gorka Irai­zoz. Sem­pre res­pon. Com al 82 a un pam de Kanouté. I la carta Coro? No era el dia.

La pròrroga feia mala pinta amb els juga­dors fosos. Per què men­tir. L'Espa­nyol va resis­tir, però Kanouté va exer­cir de pic­hichi en el pit­jor moment, al final del pri­mer temps. Sense alè ni ener­gia va aparèixer el geni marcià de Jônatas per tor­nar a Leverku­sen via penals. Erra­des de Luis García, Jonâtas i Tor­rejón. Epíleg per plo­rar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.