Un derbi en el divan

Diuen que l’ale­gria va per bar­ris, però a la Bar­ce­lona fut­bolística ningú no pot riure’s de ningú. La riva­li­tat Barça-Espa­nyol no deixa en aquesta set­mana de derbi gaire lloc a les pica­ba­ra­lles. No hi ha humor. L’equip blau­grana té moral­ment tan lluny el títol com el con­junt blanc-i-blau la UEFA. L’espi­ral de desànim és igual d’absor­bent per a tots dos. La des­con­fiança entre els juga­dors és tan habi­tual com els renecs entre les seves afi­ci­ons.

Moca­do­rada va, moca­do­rada ve. En els dos últims par­tits al Camp Nou –Getafe (0-0) i Schalke (1-0)– el públic culer va dei­xar anar moca­dors i xiu­lets des de la grada. Res que faci riure l’Espa­nyol. Curi­o­sa­ment, l’equip blanc-i-blau va ser aco­mi­a­dat també amb moca­do­rada diu­menge en la der­rota davant l’Osa­suna (0-1). I aquest no va ser el pri­mer cop: la des­feta davant el Racing (0-3) va aca­bar amb la mateixa esce­no­gra­fia.

Dis­cur­sos igual de buits
“És nor­mal que la gent esti­gui molesta”, va con­cloure ahir el late­ral de l’Espa­nyol David Gar­cia. Just el mateix dis­curs que havia pro­nun­ciat la set­mana pas­sada Gabriel Milito a Can Barça: “Com­pre­nem la reacció de l’afició”. La falta de parau­les que jus­ti­fi­quin el pèssim ren­di­ment és nova­ment comú a tots dos can­tons.

El Barça suma la pit­jor ratxa en cinc tem­po­ra­des. Un sol tri­omf en set jor­na­des va ser la nefasta sèrie que va estar a punt de cos­tar la des­ti­tució pre­ci­sa­ment a Frank Rijka­ard a la seva pri­mera tar­dor al club. Jus­ta­ment a ningú no se li escapa que si Val­verde firmés en una pri­mera volta els des­as­tro­sos números que està sig­nant a la segona –onze der­ro­tes als dar­rers 14 par­tits– ja esta­ria aco­mi­a­dat d’una enti­tat com la blanc-i-blava. Encara més si es té en compte que les últi­mes qua­tre der­ro­tes s’han produït sense mar­car cap gol. Un balanç tan nega­tiu no es produïa a l’Espa­nyol des de la tem­po­rada 1992-93, quan el club va bai­xar per última vegada a Segona.

Si al Barça l’esbron­cada és per estar a nou punts del lide­rat, per haver-se dei­xat remun­tar els últims qua­tre par­tits fora de casa (Atlètic de Madrid, Alme­ria, Betis i Recre­a­tivo), per haver dila­pi­dat els bons regis­tres defen­sius de la pri­mera volta (17 gols en 25 jor­na­des, i ara 14 en els dar­rers set par­tits)... a l’Espa­nyol el drama és haver pas­sat dels llocs de Cham­pi­ons a allu­nyar-se a sis punts de la UEFA.

En el derbi de la pri­mera volta (1-1), l’Espa­nyol fins i tot aspi­rava a pren­dre la ter­cera posició al Barça en cas de victòria. Ara és el segon pit­jor equip de la segona volta, amb 9 punts sumats dels 39 pos­si­bles.

La decepció és tal a l’Espa­nyol que la sem­pre fidel Curva Jove va avançar ahir que refusa anar dis­sabte al Camp Nou en pro­testa per la “des­ga­nada” acti­tud dels de Val­verde als dar­rers par­tits.

On s’obser­varà, pot­ser, una millora de com­por­ta­ment és entre les direc­ti­ves de tots dos clubs. La Gene­ra­li­tat, a través de la con­se­lle­ria de Cul­tura pro­mourà diven­dres un acte perquè els pre­si­dents Joan Laporta i Daniel Sánchez Lli­bre acos­tin posi­ci­ons després d’exhi­bir una mala relació als dar­rers der­bis. Tot­hom al divan. La psi­coanàlisi arri­barà abans a la llotja que als equips.