Arrenca el cos a cos

A remolc del Madrid des de fa set dies, el Barça ini­cia aquesta nit (21.00 h, Canal +) al Vicente Cal­derón una ines­pe­rada nova vida que vol que sigui com més curta millor. Jugarà sabent que el València es posava a un punt i què han fet el líder a Huelva (19.00 h) i el Sevi­lla a la Coru­nya (17.00 h), tot i que l’expe­dició bar­ce­lo­nista insis­tia ahir a no fixar-se gaire en això.

A l’espera d’una pun­xada dels blancs, l’objec­tiu és gua­nyar els qua­tre par­tits que que­den, mal­grat no haver sumat més de tres tri­omfs seguits en tota la tem­po­rada. “Veig l’equip capaç de gua­nyar qual­se­vol rival. Per què, doncs, no podem fer els 12 punts?”, es pre­gun­tava mig des­a­fi­ant Frank Rijka­ard. Arrenca el cos a cos pel títol.

Màxima con­cen­tració
El culer pot ser lleu­ge­ra­ment opti­mista, sobre­tot per com s’està coent l’actual situ­ació al ves­ti­dor. Entre com va començar la set­mana i com acaba, la plan­ti­lla bar­ce­lo­nista se sent enfor­tida. Tot i que no hau­ria de ser notícia, les estre­lles han fet un pas enda­vant. Ronal­dinho no s’ha ama­gat al gimnàs i ha renun­ciat a la Copa Amèrica d’aquest estiu, una neces­si­tat, però també un gest cap al Barça. El bra­si­ler, així com també Eto’o i Deco, han ofert dis­curs, cadascú a la seva manera, per fre­nar el des­con­cert de l’afició i s’han pogut veure alguns dels entre­na­ments més inten­sos d’aquesta tem­po­rada. És un con­junt ferit, pot ser que quasi mort, sense excu­ses on aga­far-se, tot i que encara amb l’esma sufi­ci­ent per inten­tar reac­ci­o­nar.

En qual­se­vol cas, la plaça d’avui és de les més com­pli­ca­des. El Bar­ce­lona té les pit­jors estadísti­ques de l’era Rijka­ard con­tra l’Atlètic de Madrid. No gua­nya al Cal­derón des del 2000 –cinc der­ro­tes con­se­cu­ti­ves– i en qua­tre anys només l’ha vençut un cop, comp­tant els duels del Camp Nou. Una autèntica bèstia negra per al moment més deli­cat, però a la vegada un esce­nari ideal per dir en veu alta que el bicampió és viu. Per acon­se­guir-ho, haurà de no caure en els errors tra­di­ci­o­nals con­tra els mata­las­sers, experts a aguan­tar-li la mirada al Barça i liqui­dar-lo al con­tra­a­tac.

Com si fos un tor­nar a començar, Rijka­ard no va con­vo­car Savi­ola. Un fet secun­dari, però simp­tomàtic. I també va dei­xar a Bar­ce­lona Syl­vinho. Així que l’ali­ne­ació quasi es fa sola, amb l’únic dubte –maleït dubte– del mig cen­tre. O els tres petits a la medul·lar o Edmílson –Márquez, encara tocat, va viat­jar sol ahir al matí a Madrid– en comp­tes de Xavi o Ini­esta. La incògnita evi­den­cia un dels prin­ci­pals mals del Barça perquè la figura del pivot defen­siu ha estat un autèntic pilar en els últims anys.

Final en tota regla
L’Atlètic, per la seva banda, haurà de fer front a la impor­tant baixa del por­ter Leo Franco, amb la fita d’asse­gu­rar-se un lloc per a la pròxima Copa de la UEFA de rere­fons. La tin­dria quasi del tot asse­gu­rada en cas de der­ro­tar els cata­lans, per bé que les urgències són més grans a can Barça. Tot ple­gat, con­ver­teix el par­tit d’aquesta tarda al Cal­derón en una final en tota regla per als visi­tants, empe­sos a la con­tra­re­mun­tada. La meta és ben a prop i una rellis­cada, ara sí, podria ser defi­ni­tiva. I no només per als blau­gra­nes, sinó també per al Reial Madrid.