Girona diu adéu a l'ACB

La millor tem­po­rada de la història tindrà un epíleg cruel, duríssim. Girona està a punt de dir adéu a l’ACB després de 20 anys a l’elit del bàsquet. Les reu­ni­ons se suc­ce­ei­xen, es bus­quen patro­ci­na­dors, avals, inver­sors i al final del dia, poc avenç. El límit del 14 de juliol s’apro­xima i ahir es va tan­car la porta del capi­tal públic, l’última espe­rança. L’alcal­dessa Anna Pagans va reco­ma­nar ven­dre la plaça per eixu­gar un deute acu­mu­lat de 12 mili­ons d’euros.

Els diver­sos fronts oberts no tin­dran un final feliç. Si no apa­reix un mili­o­nari impre­vist dis­po­sat a sal­var el club, la tem­po­rada vinent només hi haurà tres cata­lans a l’ACB. Cau Girona. Els diri­gents por­ten set­ma­nes inten­tant esqui­var l’ine­vi­ta­ble per diver­ses vies. Per un cos­tat, des­vin­cu­lar-se de l’Akas­vayu, patro­ci­na­dor i màxim acci­o­nista, a qui la crisi immo­biliària li ha impe­dit apor­tar els diners anun­ci­ats. Per un altre, acords amb ajun­ta­ments com el de Pala­folls per bus­car nous actius. I un ter­cer i prin­ci­pal: cap­tar inver­sors. El no de Caixa Girona va veure’s agreu­jat ahir amb la nega­tiva de l’Aju­ta­ment i la Dipu­tació. Tro­bar ara un patro­ci­na­dor –es nego­cia amb Rya­nair– seria insu­fi­ci­ent.

La sin­ce­ri­tat de Pagans
El Girona pateix la nor­ma­tiva que impe­deix estar dos anys amb més deute que actius. No se n’ha sor­tit. “Sal­var la plaça ACB és com­pli­cat i l’admi­nis­tració pública no té la pos­si­bi­li­tat de fer-ho”, va adme­tre Pagans. El 14 de juliol s’esgota el ter­mini per al mira­cle, però el deute és massa alt: 9 mili­ons acu­mu­lats, als quals cal sumar-ne tres d’avals de les ins­ti­tu­ci­ons i el dèficit de la tem­po­rada.

El dia va arren­car amb una reunió entre Ajun­ta­ment, Dipu­tació i club, que a la tarda es va tra­duir en les parau­les de l’alcal­dessa, que va advo­car per un esforç per man­te­nir el bàsquet pro­fes­si­o­nal a Girona, encara que no sigui a la màxima cate­go­ria. Es pro­du­eix un trist final a una tem­po­rada històrica amb el sisè lloc a la Lliga i la final de la ULEB, així com Marc Gasol esco­llit com a MVP de l’ACB. Els èxits espor­tius con­tras­ta­ven amb la difi­cul­tat del dia a dia. Els juga­dors han hagut de recórrer al fons comú de l’ACB per cobrar part dels tres mesos de sou que se’ls deu i el direc­tor gene­ral, Anto­nio Macei­ras, patia uns números impos­si­bles perquè la major part dels ingres­sos els embar­gava hisenda, prin­ci­pal cre­di­tor. Dia trist per al bàsquet.