L’herència de Recife

Una set­mana després de caure a la final de la Copa Amèrica els juga­dors i el selec­ci­o­na­dor fan balanç

Octavi Tarrés
(5 gols encai­xats en 4 par­tits)
“Jo tinc dues pàtries, Cata­lu­nya i el Barça, i ja les he repre­sen­tat totes dues. El més emo­tiu va ser sen­tir l’himne el pri­mer dia. Pen­sava en els pares i els avis: fa uns anys no hau­rien cre­gut que pogués pas­sar”.

Oriol Pons
(5 gols encai­xats en 4 par­tits):
“Por­tava tres anys fora de Cata­lu­nya i em sen­tia fora del cir­cuit; anar a la selecció ha estat el màxim. Estava cohi­bit al jugar amb com­panys con­sa­grats i ara ja em dono per satis­fet aquesta tem­po­rada”.

Jordi Camps
(selec­ci­o­na­dor)
“El més impor­tant és que ja es veu nor­mal que Cata­lu­nya com­pe­teixi, no com a Macau. Als juga­dors els va sob­tar el que repre­senta la selecció; recordo les cares d’il·lusió al pri­mer par­tit. També he après coses veient par­tits i par­lant amb altres tècnics. Ens res­pec­ten més perquè s’han ado­nat que volem enfor­tir l’hoquei arreu”.

Marc Navarro
(6 gols)
“En una set­mana s’ha par­lat més d’hoquei que en un any. Rebia mis­sat­ges de gent amb qui feia mesos que no par­lava. Veure la reper­cussió anima molt”.

Xavier Lladó
(4 gols)
“El millor és la nor­ma­li­tat amb què va com­pe­tir Cata­lu­nya. Qui ens ho havia de dir fa un temps. Tot i la desil·lusió de la final, ara sabem que al juliol hi podem tor­nar”.

Miquel Maso­li­ver
(7 gols)
“Poder com­pe­tir final­ment amb Cata­lu­nya és una gran satis­facció. El con­trast de cul­tu­res va ser molt fort. Allò està molt dei­xat de la mà de Déu, el més impres­si­o­nant va ser veure nens esni­fant cola pel car­rer”.

Eloi Mit­jans
(9 gols)
“El hat trick del pri­mer dia em va donar molta con­fiança. Al Noia jugo més enrere, aquí he ata­cat més i les coses m’han sor­tit bé. Torno amb molta con­fiança, el que vaig demos­trar amb la selecció ho vull repe­tir ara amb el club”.

Albert Casa­no­vas
(1 gol)
“La pri­mera part amb el Bra­sil va ser molt bonica. Em feia il·lusió per Didí, per jugar de tu a tu con­tra un juga­dor a qui admiro. M’ha anat bé per des­con­nec­tar del Vila­nova. Torno amb ganes, per fer can­viar la dinàmica a l’equip”.

Jordi Molet
(12 gols)
“Pràcti­ca­ment era l’únic davan­ter nat i m’ha anat molt bé. Torno amb molta segu­re­tat. El millor va ser el gol d’or a semi­fi­nals, estàvem patint molt. Per­dre la final et deixa tocat, perquè perds tu i perd el país. S’ha vist que no era bufar i fer ampo­lles, però que som una potència mun­dial”.

Jordi Carbó
(3 gols)
“Esperàvem una mica més d’ambi­ent, en algun moment no tenies la sen­sació de gran cam­pi­o­nat, amb par­tits a les vuit del matí. A més, la pista tenia zones irre­gu­lars, i amb la calor les boles s’esto­va­ven i eren difícils de con­tro­lar”.

Ivan Tibau
(10 gols)
“Recordo molt l’últim dia, quan anàvem de l’hotel a l’aero­port. Veia la platja, les pal­me­res i anava pen­sant. Estava trist perquè sem­blava que tornéssim sense els deu­res fets. Un cop ets en un cam­pi­o­nat com aquest ho has de donar tot. Com pot ser que dilluns guanyéssim l’Argen­tina i a la final no poguéssim? Tant de bo la pròxima edició comencés demà mateix”.