Poderós Submarí

L’1-1 de l’anada al Madri­gal l’havia dei­xat con­tra les cor­des, però el Vila-real va demos­trar a Ate­nes que sap sobre­po­sar-se a situ­a­ci­ons límit. Ni l’infern en què els 70.000 fidels del Panat­hi­naikòs van con­ver­tir l’Spi­ros Louis, un esce­nari on mai havia gua­nyat cap equip de la Lliga espa­nyola, va aco­qui­nar l’equip de Pelle­grini, que com a premi a la victòria (1-2) va acon­se­guir el bit­llet per als quarts de la Cham­pi­ons.

Un penal fallat per Riquelme va sepa­rar l’equip de la Plana de la gran final del 2006, la que va aca­bar gua­nyant el Barça. Tres anys després les ges­tes del Sub­marí Groc tor­nen a tenir ressò a Europa i de moment ja s’ha gua­nyat un lloc entre els vuit millors equips del con­ti­nent, els que el pròxim dia 20 esta­ran al bombo de Nyon.

Els bons moments s’assa­bo­rei­xen més després de patir i és evi­dent que al Vila-real li va tocar pas­sar-les magres. Va anar de menys a més i quan va con­tro­lar l’ansi­e­tat de superar la ter­ri­ble pressió que havia de supor­tar, va poder demos­trar que és supe­rior a un Panat­hi­naikòs al qual va moure la fe indes­truc­ti­ble i l’enorme il·lusió que per als juga­dors de Ten Cate supo­sava obte­nir una plaça entre els grans.

Després d’una pri­mera part no gaire lluïda, el Vila-real va tro­bar per fi el seu lloc sobre el ter­reny de joc. I va coin­ci­dir amb l’apa­rició d’un magnífic Ariel Iba­gaza. L’argentí va tirar de galons i la seva experiència i deter­mi­nació van ser claus per des­en­ca­llar un par­tit tra­vat. Pri­mer en obrir el mar­ca­dor amb un golàs des de fora de l’àrea, al minut 49, i poste­ri­or­ment fent l’assistència amb què Joseba Llo­rente, al 69, deci­dia defi­ni­ti­va­ment l’eli­mi­natòria.

Entre les dues dia­nes, però, el Panat­hi­naikòs havia tor­nat a amenaçar amb el gol de Mant­zios al minut 75. Un guió molt sem­blant al vis­cut al Madri­gal, però que en cap moment va deses­ta­bi­lit­zar un Vila-real que tenia les idees molt clares. I també la ferma volun­tat de rees­criure una història que fa tres anys el va dei­xar a tocar de la glòria.

Igual que intenta fer Guus Hid­dink amb un Chel­sea que amb el tècnic holandès a la ban­queta ha sumat sis de sis tri­omfs. Els bleus van admi­nis­trar l’1-0 de l’anada a la ita­li­ana. Amb ofici i amb l’encert d’un Drogba recu­pe­rat per a la causa.

El gol de Iaquinta al minut 19 va fer embo­gir l’Olímpc de Torí. L’eli­mi­natòria s’igua­lava i la Juve trans­me­tia bones sen­sa­ci­ons. Fins que a prop del des­cans Essien, que tot just acaba de sor­tir d’una llarguíssima lesió, va empa­tar. La Vecc­hia Sig­nora, però, no es va entre­gar ni jugant amb 10 –Del Piero feia de penal el 2-1 al minut 71–, encara que Drogba, al 82, sege­llava la clas­si­fi­cació.