Un triomf de mil robins

L’últim cop que Pep Guar­di­ola va arru­far el nas davant la visita d’un rival al Camp Nou, poca gent se’l va creure. Arri­bava el modest Alme­ria i tot­hom des­comp­tava una gole­jada, però el Barça amb prou fei­nes va gua­nyar (1-0) en un par­tit espes­sit pels mar­cat­ges a l’home sobre Xavi i Ini­esta.

Ahir el tècnic va tor­nar a mal­fiar-se del pròxim par­tit a l’estadi perquè s’aple­guen una sèrie de con­di­ci­o­nants que poden dur a una bai­xada de tensió: el Rubín Kazan, campió rus, és un autèntic des­co­ne­gut, arriba com a cuer de grup a la Cham­pi­ons i amenaça de ser ultra­de­fen­siu i llançar algun veloç con­tra­cop; la nit serà freda, amb pos­si­bi­li­tat de pluja, i el Barça tam­poc està fi, amb un sol gol en els dos últims par­tits –de Pedro–, i una dar­rera actu­ació a Mes­ta­lla en què es va veure un dels pit­jors pri­mers temps de l’era Guar­di­ola. “Intu­eixo que hi haurà poca gent a la grada; tant de bo hi vin­gui molt públic, perquè és un rival que fa mol­tes coses bé en defensa”, va indi­car Guar­di­ola men­tre subrat­llava que el Barça juga “un par­tit vital”. “Si gua­nyem faríem un pas impor­tant, perquè estaríem a tres-qua­tre punts de l’accés a vui­tens”, va rao­nar.

Feina de men­ta­lit­zació
Un tri­omf o un empat més neces­si­ta­ria el Bar­ce­lona a part del d’avui, però haurà de visi­tar lla­vors Kazan i Kíev amb bai­xes tem­pe­ra­tu­res i, entre­mig, un par­tit deci­siu per al pri­mer lloc de grup amb l’arri­bada de l’Inter al Camp Nou. “Con­tra el Dinamo ja vam patir aquí. És la meva feina men­ta­lit­zar els juga­dors que tenim una opció molt bona per tenir la Cham­pi­ons solu­ci­o­nada a finals d’octu­bre. L’Inter va gua­nyar 0-5 dis­sabte [a Gènova] i aquí serà més difícil que a Milà”, va pre­ve­nir l’entre­na­dor.

Els tres punts d’avui valen el seu pes en or, o en robins, en home­natge al rival, i si Guar­di­ola arrufa el nas, no deu ser perquè sigui tan exa­ge­rat. Al cap­da­vall, com a juga­dor va ser eli­mi­nat de la Cham­pi­ons l’any que defen­sava el títol de campió (1992-93) quan un altre equip rus de poc nom, el CSKA Mos­cou, va sor­pren­dre el Camp Nou (2-3).

“El del Rubín és un par­tit més difícil que el de Mes­ta­lla”, va sumar-se Touré Yaya, avançant el rigor amb què el Barça es pren el matx.

I quin remei millor per pre­ve­nir una badada que apun­tar-se a l’autocrítica. El tècnic va adme­tre que des que va gua­nyar a Màlaga (0-2) a finals de setem­bre, l’equip ha bai­xat el nivell de joc. “Sí, no hem estat tan bé, però és nor­mal que passi això venint d’on venim, i va bé que passi. No deixa de ser molt bon senyal que tin­guem molt marge de millora. Som cons­ci­ents que no podem gua­nyar tots els par­tits, però tinc massa fe en aquest equip, en com es com­porta, com per dub­tar. El que ens ha man­tin­gut dem­peus en par­tits difícils és el nos­tre amor propi”, va cali­brar, amoïnat a més per les molèsties d’Ibra­hi­mo­vic al genoll i que fan que el suec sigui dubte. “Aguanta molt bé el dolor i si diu que li fa mal és que deu ser molt dolorós, però con­fio que jugui”, va indi­car el tècnic.

Menys sort té el seu homòleg al Rubín, Kur­ban Ber­diev, que ha per­dut final­ment per lesió el seu gegant davan­ter, Buk­ha­rov. Però igual­ment Guar­di­ola arrufa el nas.