Esports
Comparacions odioses
El delicat moment català, a part del Barça, contrasta amb l'alça del bàsquet basc gràcies als diners públics. L'Obradoiro viu gràcies a la Xunta en una ACB que nota la crisi econòmica
El bàsquet català, a part del Barça, passa per problemes econòmics. Joventut i Manresa aguanten en l'elit, una sort que altres no han tingut.
El Girona ja és història i el Lleida només ha aguantat tres anys fora de l'ACB abans de certificar ara el descens a l'infern per culpa dels deutes.
La situació contrasta amb altres territoris en què l'ajuda pública és generosa, i destaca el País Basc on els jugadors paguen menys, el diner públic manté el Tau entre els poderosos i permet ara un gran increment del pressupost del Bilbao. Tot plegat en una ACB on la meitat voregen el drama.
"Cal encendre l'alarma pel bàsquet espanyol", proclamava a l'AVUI el president del Joventut, Jordi Villacampa. "Continuem treballant en competència deslleial respecte de la resta de comunitats autònomes on sí que se subvenciona els clubs" afegia Josep Vives. Dos equips catalans que cada any van de corcoll per quadrar el pressupost.
El president del Manresa ha vist com el patrocinador s'esfumava, fet que dificulta encara més el present de l'equip amb el pressupost més baix de l'ACB, una competició que nota de forma notable la crisi amb l'adéu de dos patrocinadors històrics com Tau i Pamesa després de 23 anys de vinculació. Set equips no tenen espònsor.
L'espectacular salt bilbaí
Una forma d'esquivar la crisi de patrocinis és el diner públic. Així, el Tau es manté en l'elit en bona part gràcies als dos milions que li atorga la Diputació alabesa o empreses públiques com els ferrocarrils bascos. I el Bilbao passarà de poc més de sis milions de pressupost a fregar els 10 després de perdre el patrocinador. Com? Passant a dir-se Bizkaia Bilbao gràcies al suport de la Diputació Foral, que alhora li cedeix a cost zero el Bizkaia Arena i es fa càrrec de les obres per apropar les graderies al parquet.
Curiosament l'antic espònsor bilbaí, Lagun Aro, passa a donar un cop de mà al representant de Guipúscoa. Es tracta d'una de les empreses del grup Mondragón, que alhora dóna suport als de Vitòria amb els més dos milions que abonarà Caja Laboral. Tampoc no es pot obviar que pagar menys impostos ha permès als bascos fitxar jugadors com Ribas, Warren o Mumbrú i superar ofertes de rivals forts, però amb unes condicions fiscals pitjors.
La solidaritat basca via patrocinis no s'ha produït a la capital estatal, en què MMT ha trencat el contracte amb l'Estudiantes, a qui ha indemnitzat amb 900.000 euros per passar al Madrid. Tots dos cobren del govern d'Esperanza Aguirre i és que els diners públics no són una exclusiva basca.
L'Obradoiro torna a l'ACB després de 19 anys gràcies al suport de la Xunta, que en serà el patrocinador amb el nom Xacobeo 2010. A Madrid el modest Fuenlabrada rep una subvenció d'un milió, mentre que Múrcia, Granada i Gran Canària han patit un bon ensurt després que la crisi impedís que l'ajuntament murcià (1,2 milions), l'andalús (800.000) i el Cabildo es fessin càrrec dels deutes generats.
Els equips catalans no reben cap ajuda i en pateixen les conseqüències. La Penya, que té patrocini fins al 2010, ha obtingut recursos com a Màgic BDN o la requalificació de terrenys per seguir en l'elit.
El Manresa ha emprat la venda de samarretes i l'ampliació de capital. Ara necessiten patrocinadors, ja que l'ajuda pública és una quimera que no es produirà.
El Girona ja és història i el Lleida només ha aguantat tres anys fora de l'ACB abans de certificar ara el descens a l'infern per culpa dels deutes.
La situació contrasta amb altres territoris en què l'ajuda pública és generosa, i destaca el País Basc on els jugadors paguen menys, el diner públic manté el Tau entre els poderosos i permet ara un gran increment del pressupost del Bilbao. Tot plegat en una ACB on la meitat voregen el drama.
"Cal encendre l'alarma pel bàsquet espanyol", proclamava a l'AVUI el president del Joventut, Jordi Villacampa. "Continuem treballant en competència deslleial respecte de la resta de comunitats autònomes on sí que se subvenciona els clubs" afegia Josep Vives. Dos equips catalans que cada any van de corcoll per quadrar el pressupost.
El president del Manresa ha vist com el patrocinador s'esfumava, fet que dificulta encara més el present de l'equip amb el pressupost més baix de l'ACB, una competició que nota de forma notable la crisi amb l'adéu de dos patrocinadors històrics com Tau i Pamesa després de 23 anys de vinculació. Set equips no tenen espònsor.
L'espectacular salt bilbaí
Una forma d'esquivar la crisi de patrocinis és el diner públic. Així, el Tau es manté en l'elit en bona part gràcies als dos milions que li atorga la Diputació alabesa o empreses públiques com els ferrocarrils bascos. I el Bilbao passarà de poc més de sis milions de pressupost a fregar els 10 després de perdre el patrocinador. Com? Passant a dir-se Bizkaia Bilbao gràcies al suport de la Diputació Foral, que alhora li cedeix a cost zero el Bizkaia Arena i es fa càrrec de les obres per apropar les graderies al parquet.
Curiosament l'antic espònsor bilbaí, Lagun Aro, passa a donar un cop de mà al representant de Guipúscoa. Es tracta d'una de les empreses del grup Mondragón, que alhora dóna suport als de Vitòria amb els més dos milions que abonarà Caja Laboral. Tampoc no es pot obviar que pagar menys impostos ha permès als bascos fitxar jugadors com Ribas, Warren o Mumbrú i superar ofertes de rivals forts, però amb unes condicions fiscals pitjors.
La solidaritat basca via patrocinis no s'ha produït a la capital estatal, en què MMT ha trencat el contracte amb l'Estudiantes, a qui ha indemnitzat amb 900.000 euros per passar al Madrid. Tots dos cobren del govern d'Esperanza Aguirre i és que els diners públics no són una exclusiva basca.
L'Obradoiro torna a l'ACB després de 19 anys gràcies al suport de la Xunta, que en serà el patrocinador amb el nom Xacobeo 2010. A Madrid el modest Fuenlabrada rep una subvenció d'un milió, mentre que Múrcia, Granada i Gran Canària han patit un bon ensurt després que la crisi impedís que l'ajuntament murcià (1,2 milions), l'andalús (800.000) i el Cabildo es fessin càrrec dels deutes generats.
Els equips catalans no reben cap ajuda i en pateixen les conseqüències. La Penya, que té patrocini fins al 2010, ha obtingut recursos com a Màgic BDN o la requalificació de terrenys per seguir en l'elit.
El Manresa ha emprat la venda de samarretes i l'ampliació de capital. Ara necessiten patrocinadors, ja que l'ajuda pública és una quimera que no es produirà.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
