PEL CARRIL DEL MIG

El valor de la confiança

Quan Joan Creus escri­via les seves refle­xi­ons en aquest diari ja havia expres­sat la seva con­fiança en Xavi Pas­cual. El seu fit­xatge pel Barça li va donar l'opor­tu­ni­tat d'ava­lar amb fets les parau­les escri­tes i, un cop Mes­sina va dir que no i Creus va arri­bar al Barça, va apos­tar per Pas­cual, un entre­na­dor que no havia gua­nyat ni l'Euro­lliga ni l'ACB, però que havia paci­fi­cat la vida a l'equip i havia introduït alguns cri­te­ris nous. Un any després, el Barça aca­barà segon en la fase regu­lar i és l'únic repre­sen­tant de l'ACB en la final a qua­tre de l'Euro­lliga, a la qual no ha acce­dit de qual­se­vol manera: en la fase regu­lar va pas­sar per sobre del Panat­hi­naikòs –un dels equips que també serà a Berlín– i del Mon­te­paschi, del Madrid en el Top-16 i del Tau en els quarts, aixe­cant dos cops l'eli­mi­natòria con­tra un rival que li havia gua­nyat els set enfron­ta­ments ante­ri­ors en com­pe­ti­ci­ons dife­rents.

Qual­se­vol espor­tista que té qua­li­tat i poten­cial per des­ta­car en un gran club neces­sita, per bo que sigui, pas­sar la seva prova de foc, neces­sita fer aquell procés que li per­met con­ti­nuar pre­nent deci­si­ons en la seva feina sense neces­si­tat de jus­ti­fi­car-les. Hi ha dies que Papa­loukas, Siskauskas, Smo­dis i Navarro fallen tirs i no passa res. També hi ha dies que s'equi­vo­quen. I mal­grat tot, no per­den la con­fiança perquè estan legi­ti­mats fins i tot en l'error. Que Xavi Pas­cual ha cre­gut sem­pre en el que fa està fora de tot dubte. Que en l'eli­mi­natòria con­tra el Tau va créixer com a entre­na­dor, també. El mis­satge que va enviar és que el Tau va anar a remolc a la pista en tota la sèrie perquè el tècnic blau­grana va detec­tar quin era l'antídot per al verí mortífer que és la tran­sició del Tau. Xavi Pas­cual sem­pre ha tin­gut crèdit a dins, però per a l'entorn del Barça aquesta sèrie marca un punt d'inflexió en la per­cepció que es té de la cate­go­ria de l'entre­na­dor. Fins al punt que no sé què pas­sarà demà en el par­tit de l'ACB a Vitòria –un matx d'efec­tes més men­tals que clas­si­fi­ca­to­ris–, però aven­turo que un tri­omf minarà la moral del Tau i una der­rota nor­mal es podrà enten­dre com a pei­xet davant una hipotètica –i lògica– final ACB entre tots dos. Si el Tau havia men­jat la moral al Barça, ara són els d'Iva­no­vic els que pre­fe­ri­rien no haver de jugar con­tra els blau­grana.

Mal­grat tot, el Barça perdrà par­tits amb Pas­cual a la ban­queta. Entra dins del que és pos­si­ble que no gua­nyi cap títol aquesta tem­po­rada. I és segur que en les deci­si­ons que prendrà el tècnic hi haurà encerts, però també erra­des, deci­si­ons dis­cu­ti­bles, ostra­cis­mes de mal expli­car. No és dolent que les deci­si­ons d'un entre­na­dor gene­rin con­trovèrsia si té un suport ferm dins del club i s'ha gua­nyat el crèdit a fora. I aquest és el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.