Abassegador Barça

Clica aquí per seguir el minut a minut del Barça-Spor­ting

Sense dis­cussió, gai­rebé sense diàleg, com si fos un monòleg d’un adult davant d’un nen, el Barça es va espol­sar l’Spor­ting de Gijón per seguir el seu camí increïble en aquesta Lliga. Intens i generós, el con­junt blau­grana va tor­nar a des­ple­gar un gran fut­bol i va dei­xar enrere algu­nes jor­na­des igual de fia­bles però no tan bri­llants, i ja suma 58 dels últims 60 punts. Colos­sal. El líder no des­cansa ni un moment i la maquinària fun­ci­ona a un ritme altíssim, encara que ahir no apa­regués la geni­a­li­tat de Messi. No va cal­dre. Sí que ho van fer l’ins­tint gole­ja­dor d’Eto’o, el magis­teri natu­ral d’Ini­esta i l’omni­presència lite­ral de Dani Alves, que va cul­mi­nar el reci­tal amb un gol de ban­dera.

Era un dia que podia ser pro­pici. Davant d’un Spor­ting sense empats, que no sap espe­cu­lar, Guar­di­ola havia mun­tat l’equip més ofen­siu pos­si­ble, amb una tri­pleta quasi inèdita al mig­camp amb Bus­quets, Xavi i Ini­esta repar­tint-se fun­ci­ons, amb el ritme a l’hora, i el Barça va car­bu­rar amb sen­zi­llesa i como­di­tat. Segu­ra­ment no era fàcil, però ho va sem­blar, i el par­tit es va con­ver­tir en un atac-i-gol, no per les oca­si­ons, que n’hi va haver força, sinó pel con­trol abas­se­ga­dor, sem­pre en camp rival.
Amb una pos­sessió escan­da­losa, per sobre del 75% i a esto­nes del 80%, recu­pe­rant la pilota imme­di­a­ta­ment, el Barça va donar una lliçó a l’Spor­ting, empe­ti­tit, pos­si­ble­ment blo­que­jat. La seva valen­tia no va aparèixer i amb prou fei­nes va cre­uar el mig­camp. Para­do­xal­ment, els locals, enmig del seu atac estàtic cons­tant, van obrir el mar­ca­dor al con­tra­a­tac, en una sor­tida de lli­bre, conduïda per Ini­esta, assis­tida en dia­go­nal per Henry i exe­cu­tada per Eto’o dins l’àrea petita. Era el minut 23 i aquí es van aca­bar els petits pro­ble­mes del Barça per superar el 4-4-2 asturià.

Debut per no obli­dar
Al vol­tant d’Ini­esta, a qui es nota encan­tat en el seu retorn al mig­camp, els seus com­panys van armar un parell d’oca­si­ons més que van fre­gar el gol. El man­xec va fer mani­o­bres esplèndi­des, com si el seu tur­mell tingués totes les fle­xi­ons pos­si­bles, amb Messi asso­ci­ant-s’hi pel cen­tre. L’argentí va evi­tar la banda de Cámara, un mar­ca­dor fort, i d’una arren­cada per l’eix va néixer el 2-0 d’Eto’o, llest, posant el peu recte con­tra la pilota en el xoc amb el defen­sor i afu­se­llant després Lafu­ente.

A la represa, l’Spor­ting va seguir sense cre­uar el mig­camp, enta­fo­rat a la seva àrea, assis­tint una mica boca­ba­dat a l’espec­ta­cle del rival, sense capa­ci­tat per reac­ci­o­nar. Pot­ser davant d’aquesta infe­ri­o­ri­tat mani­festa, el san­ci­o­nat Pre­ci­ado –a través de Quini– va fer debu­tar a Pri­mera José Ángel, de 19 anys. Mai no obli­darà el dia ni el que va pas­sar un minut després: Alves va recu­pe­rar una pilota a la fron­tal, la va con­tro­lar aju­dat per Messi, va fer un retall llarg i va enviar un obús al pal curt. Impa­ra­ble.

Va arri­bar l’ines­pe­rat gol de l’honor de Mateo, però el Camp Nou xalava d’orgull. I n’hi ha raons de sobres, amb una mit­jana de tres gols per duel i una diferència entre gols a favor i en con­tra inèdita, que fa estèril la per­se­cució del Madrid, i amb el ter­cer a 21 punts. El Barça viu en una altra Lliga.