La 'settima' del Milan

El Bello Mal­dini va aixe­car ahir la seva cin­quena Copa d’Europa, la setena d’un Milan que aug­menta la seva lle­genda i suc­ce­eix el Barça en el pal­marès de la màxima com­pe­tició euro­pea de clubs. El con­junt d’Ance­lotti va gua­nyar 2-1 el Liver­pool en un duel molt dife­rent al del 2005; en el joc, més tàctic, menys vistós, i en el mar­ca­dor, que aquest cop va coro­nar els ita­li­ans.

No va ser la final de Kaká, tot i que va inter­ve­nir deci­si­va­ment en els dos gols del seu equip, ni la de See­dorf, però el Milan es va poder treure l’espina d’Istan­bul. Pippo Inzaghi va ser l’heroi ines­pe­rat, amb dos gols al més pur estil italià.

Perquè el Milan, que va entrar a la Cham­pi­ons pel pas­sadís del dar­rere i nou mesos després va rebre el títol de campió, es va plan­tar a Ate­nes amb les idees clares i les eines de les grans oca­si­ons, aque­lles en què el fut­bol italià no per­dona.

La bata­lla al mig­camp
Sobre la gespa de l’Olímpic es tro­ba­ven dos estils a pri­ori dife­rents. Amb tot, els dos tècnics van plan­te­jar una estratègia simi­lar. Ance­lotti i Benítez van car­re­gar els seus res­pec­tius mig­camps, amb Kaká i Ger­rard inten­tant con­nec­tar amb Inzaghi i Kuyt, els homes gol de cada equip.

El domini a la pri­mera mei­tat va ser del Liver­pool, gràcies a una pressió dels pun­tes que va inco­mo­dar el joc italià, molt imprecís. Amb tot, el por­ter Dida només va haver d’inter­ve­nir per un xut de l’inci­siu Pen­nant, sol a la fron­tal després d’una errada greu de Janku­lovski.

La resta d’arri­ba­des dels reds es van limi­tar a xuts llu­nyans, tots des­vi­ats, que amb prou fei­nes van inqui­e­tar un Milan erràtic en la pos­sessió però segur al dar­rere. Era una serp que espe­rava el seu moment.

I el moment li va arri­bar a un minut del des­cans. Una falta de Xabi Alonso a Kaká a la fron­tal de l’àrea va supo­sar l’1-0. Pirlo va exe­cu­tar el llançament i Inzaghi, qui sap si inten­ci­o­na­da­ment o no, murri en qual­se­vol cas, va des­viar el xut per des­pis­tar Reina.

El gol va col­pe­jar la moral dels reds, que en l’estona de des­cans no van tro­bar solu­ci­ons per cap­gi­rar la situ­ació. Els juga­dors de Benítez va per­dre gas i els mila­nis­tes van començar a pen­sar en l’escac i mat. Un regal de Nesta i Gat­tuso gai­rebé retorna emoció a la final, però Dida va sal­var l’un con­tra un de Ger­rard. Van ser dues inter­ven­ci­ons claus, les del por­ter mila­nista.

L’entrada de Crouch va apor­tar una referència a l’atac anglès, però els de Benítez, molt tocats física­ment, no en van saber treure cap pro­fit. Sí que va apro­fi­tar Inzaghi una bona assistència de Kaká, just després, per dri­blar Reina i mar­car el segon. El gol de Kuyt –en pos­si­ble fora de joc– va arri­bar massa tard. Pos­si­ble­ment molta gent posa en dubte que sigui el millor equip de la com­pe­tició, però el Milan torna a reg­nar.