L'èxit de la pressió

Com en els pri­mers anys del Barça de Rijka­ard, el de Guar­di­ola s'ha des­ta­cat per exer­cir una pressió al camp del rival per recu­pe­rar la pilota ben a prop de l'àrea contrària i arri­bar ràpid a la por­te­ria. Aquest ha estat un tret dis­tin­tiu de l'equip i un dels aspec­tes tàctics que més s'han tre­ba­llat. Per tal que la pressió fos efec­tiva, la defensa ha jugat molt avançada i amb els davan­ters pres­si­o­nant molt els defen­ses, que en mol­tes oca­si­ons es veien obli­gats a rifar la pilota i era recu­pe­rada pels mit­jos o els defen­ses o, sen­zi­lla­ment, la per­dien en bene­fici dels davan­ters blau­grana. En aquest sen­tit, el davan­ter que més des­taca en l'apar­tat de pilo­tes recu­pe­ra­des és Messi, amb un total de 169, per 130 d'Eto'o i 103 d'Henry. La feina defen­siva del tri­dent ha estat una de les claus de la bona marxa de l'equip i Guar­di­ola, en més d'una ocasió, ha lloat el sacri­fici que han fet pel bé de l'equip. Els juga­dors que més pilo­tes han recu­pe­rat, però, són els defen­ses que més minuts acu­mu­len, i des­ta­quen per damunt dels altres Alves –és el que més ha jugat– amb 530, Piqué amb 473, Puyol amb 366 i Márquez, amb 351. El pri­mer mig­cam­pista en aquesta clas­si­fi­cació és Touré, que ha recu­pe­rat 348 pilo­tes, seguit pel seu relleu, Bus­quets, amb 329. I un cop el Barça recu­pe­rava la pilota, els inte­ri­ors, sobre­tot Xavi i Ini­esta, s'encar­re­ga­ven d'admi­nis­trar-la i dis­tri­buir-la cap als ata­cants. El de Ter­rassa és el fut­bo­lista de la plan­ti­lla amb més pas­sa­des de mèrit acu­mu­la­des, 159 –seguit de Messi, amb 99, i Ini­esta, amb 87.