Nadal mossega l'herba

Sor­presa majúscula ahir a la pista cen­tral de l'All England Club. Lukas Rosol, un juga­dor des­co­ne­gut que ocupa el lloc número 100 del rànquing de l'ATP, va der­ro­tar el tot­po­derós Rafa Nadal en la segona eli­mi­natòria del tor­neig de Wim­ble­don (6-7, 6-4, 6-4, 2-6 i 6-4). Cal remun­tar-se a l'any 2005, en la mateixa com­pe­tició, per tro­bar una eli­mi­nació tan mati­nera del juga­dor mallorquí en un Grand Slam. El seu rival txec, alt com un Sant Pau i espri­mat­xat, ni tan sols havia gua­nyat un títol en la seva car­rera i, encara que la victòria d'ahir no li per­met alçar cap tro­feu, ja pot con­si­de­rar que aquest ha estat el par­tit de la seva vida i el millor èxit de la seva car­rera.

Rosol és un juga­dor de 26 anys [d'aquí a un mes en farà 27] que va debu­tar com a pro­fes­si­o­nal el 2004. Amb tot, la seva experiència a l'ATP és gai­rebé nul·la, amb només 52 par­tits jugats, comp­tant també el d'ahir, i un balanç de 20 victòries i 32 der­ro­tes. Tot just aquest era el pri­mer any que es clas­si­fi­cava per al qua­dre final de Wim­ble­don, després d'inten­tar-ho cinc cops en la fase de qua­li­fi­cació. Nadal no tenia referències de Rosol, ja que no havien coin­ci­dit mai fins ahir, tot i que podia espe­rar-se quina seria la seva estratègia. El metre i 96 centímetres del txec posa­ven de mani­fest que la seva millor arma seria el ser­vei i el joc de xarxa. Qual­se­vol opció d'inten­tar sor­pren­dre el mallorquí amb el joc de fons hau­ria aca­bat en una der­rota sonada.

Tal dit, tal fet. Rosol va ser fidel al seu estil des de l'inici. El seu joc era a vega­des des­tra­ler i a vega­des demo­li­dor, sense terme mitjà. Però li va fun­ci­o­nar. En el pri­mer set ja va posar con­tra les cor­des el mallorquí, que el va resol­dre en el joc de des­em­pat. Rosol va insis­tir i va treure de polle­guera Nadal, que va clau­di­car en els dos sets següents. El mallorquí va tor­nar a fer-se l'amo del tros en el quart. De sobres és cone­guda la seva capa­ci­tat de tor­nar-se a aixe­car després d'una cai­guda i rema­tar el rival amb una esto­cada mor­tal, però el txec no va sucum­bir.

El par­tit va ajor­nar-se mitja hora a les vuit del ves­pre per poder cobrir la pista cen­tral i con­ti­nuar amb llum arti­fi­cial. A la tor­nada, el txec va acon­se­guir l'últim tren­ca­ment en el cinquè joc del set defi­ni­tiu. Només li va caler defen­sar el seu ser­vei per dei­xar els espec­ta­dors de l'All England Club boca­ba­dats i Nadal, amb un pam de nas.