Motor

L'espectacle ha tornat

Moto GP esclata en l'inici del mundial, amb Lorenzo dominant i amb Rossi i Márquez posant-hi els avançaments oblidats, els que exalten els aficionats

Pedrosa, en un circuit que mai li ha anat bé, va de més a menys i acaba quart

Les expec­ta­ti­ves eren altíssi­mes i, ja ho sabem del cert, no eren equi­vo­ca­des.

Jorge Lorenzo va gua­nyar amb auto­ri­tat la pri­mera cursa del mun­dial, però qui sap què hagués pas­sat si Rossi, al final de la pri­mera recta llançada, no hagués entrat pas­sat. Perquè l'italià –es va veure un cop s'havia des­em­pa­lle­gat dels rivals– va ser l'únic que, com el mallorquí, va rodar cons­tant­ment en 1.55. Però les cur­ses ho són de la pri­mera a la dar­rera volta i aquí el campió del món va ser el més ràpid i el més cons­tant. El millor. Entre les exhi­bi­ci­ons de l'un i de l'altre, les Honda de Márquez i Pedrosa.

El cer­verí, en el seu debut, va enllu­er­nar. Irre­ve­rent, en cap moment se'l va veure cohi­bit per la situ­ació i sem­pre va ser capaç de fer el que va voler amb la moto. Li va cos­tar la sor­tida, però es va diver­tir i, després del que es va veure, ningú no dubta que quan sàpiga arren­car no tindrà pie­tat de res ni de ningú. Tres ven­ce­dors i un der­ro­tat, Dani Pedrosa. De més a menys, en un dels dos únics cir­cuits on no ha gua­nyat mai en cap cate­go­ria, no va poder seguir Lorenzo pri­mer, i tant Márquez com Rossi el van superar després.

Dues cur­ses

Lorenzo va sor­tir de la pole, va con­ser­var la posició i va anar per feina. Des de la segona volta fins a la vui­tena va cla­var el rellotge en 1.55, avan­tat­jant en quasi tres segons Pedrosa. La seva cursa, en soli­tari, estava en dansa i només una errada de con­cen­tració la podia arruïnar. No va ser el cas, ni de bon tros. Va pas­se­jar-se.

El pilot de Cas­te­llar havia pro­vat de seguir-lo, però ni tan sols va fer l'efecte que pogués fer-ho. Amb prou fei­nes podia con­te­nir Crutch­low. Qui venia encès i des­pen­jat del care­nat era Márquez, que a la sor­tida es va haver d'obrir per no tocar-se amb Bradl i remun­tar des del vuitè lloc. Ho va fer. Sobra­da­ment.

Com Rossi. L'italià, que sabia el ritme que tenia, va inten­tar pas­sar Pedrosa a la fre­nada de la recta en l'inici del segon gir, però va arri­bar un pèl pas­sat. Va obrir-se i, quan va tor­nar, era setè. Engan­xat a Bradl, Dovi­zi­oso i Bau­tista, va neces­si­tar cinc vol­tes per dei­xar-los enrere. El tri­omf era impos­si­ble, però no pas el podi. En soli­tari, mar­cant el ritme de Lorenzo, Rossi va tor­nar. A 12 vol­tes cedia uns qua­tre segons res­pecte al grup que, durant mitja cursa i per aquest ordre, for­ma­ven Pedrosa, Márquez i Crutch­low. Sis més tard els tenia i s'unia a una festa que havia ence­tat Márquez.

Avi­sat des del mur de les inten­ci­ons del 46, el mar­rec va superar Pedrosa al final de la recta. Fàcil. Dos girs després, Rossi va fer el mateix amb un inte­rior de gani­vet, net i valent. Fal­ta­ven qua­tre vol­tes. Una més tard, va repe­tir l'acció amb Márquez. Pedrosa no s'hi va tor­nar. Márquez sí, natu­ral­ment, però sense èxit perquè –aquesta és una de les for­ces de Valen­tino– Rossi és avui un gat vell amb l'espe­rit d'un debu­tant. I que duri!, que això no ha fet res més que començar.

Fer podi en un debut no és gaire normal. Estic molt content, m'ho he passat molt bé, tot i que l'experiència de Rossi m'ha batut
Marc Márquez
M'hagués agradat batre'l, però el Valentino és molt Valentino i la veritat és que les Yamaha tenien millor pas pel revolt
Marc Márquez
Després de passar-me de frenada he hagut de remuntar. Però tenia un bon ritme i al final he tingut una bonica batalla amb Marc
Valentino Rossi
Estic molt feliç. Sabia que tenia possibilitats, però mantenir la concentració ha estat fàcil. A Austin i Jerez serà diferent
Jorge Lorenzo

Viñales puja al podi malgrat la lesió

Luis Salom, Maverick Viñales i Àlex Rins; i majoritàriament, per aquest ordre. Així és com pronostiquen els entesos el favoritisme al títol de Moto 3 i així va establir-se el primer podi de l'any.

El mallorquí de l'equip oficial KTM operant com sempre, traient-se mig segon de la butxaca en l'últim gir. El pilot de Roses, encara patint pels rigors del dit malmès, va aguantar el dolor com va poder fins que va fer el cop de cap final. I el teòric primer pilot de l'equip Monlau, portant el pes de la cursa. D'entrada, sentint les escomeses de Salom i, en la segona meitat de la prova, del seu company Àlex Márquez, sensacional en l'estrena del seu primer any sencer. “Quan m'hi he posat he tret un 2.07 baix” deia tot just baixar de la moto Salom al seu mecànic.

Abans de la darrera volta ja s'hi havia voltat, en aquests temps, però aleshores, quan es decidia el podi, les ganes de posar la roda al del davant ho impedia i el 2.08 era el pas adoptat en les últimes cinc voltes. Sempre per la mateixa traçada, era el ritme dels cinc pilots que des de l'inici havien fet sensació: Rins, Salom, Mack, Márquez i Folguer.

Rodant junts, només quan Rins se situava al davant semblava que el grup podia trencar-se. Però escapar-se era impossible, i les poques vegades que manava Salom era per posar pau en un grup que s'accelerava per les ganes de Márquez. El petit de la família va liderar la cursa, l'últim cop, quan faltaven tres voltes per a la fi. Volia, però no era l'únic.

Tota la cursa en un segon pla; ho va provar Maverick quan faltaven 2 voltes. Però també Salom. Tots dos van passar Márquez, com Rins, que va salvar el podi i que, amb un metre més de cursa hauria acabat segon, fent ús del rèdit que l'aspiració dóna en la recta de Losail.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.