“Si mantenim la intensitat, podem”

El meu avi n'era soci i el meu pare també, a més de pre­si­dent fun­da­dor del Vila-roja, i jo des de molt petit he anat a Mon­ti­livi amb el meu germà Josep M., els meus cosins Poch i tota una colla de bons amics.

Aque­lla ali­ne­ació que aca­bava amb Abad, Abete, Pagés, Flo­res i Mas. I gent com ara Barto Pagés, Bus­quets, Ortega, Marenyà i en Paquito, un gran cen­tral. I Vidaña, Subi­rats... I en Xavi Agustí, juga­dor, direc­tiu, secre­tari tècnic, entre­na­dor... Impres­cin­di­ble.

No n'hi havia cap i amb un grup d'amics vam fun­dar la Penya Giro­nina, que va arri­bar a tenir uns 200 socis.

És un sen­ti­ment. Conec juga­dors, he estat soci des dels 8 anys i he estat en una direc­tiva i una ges­tora.

Amb la Penya Giro­nina ens posàvem a pre­fe­rent i animàvem molt. Després, es va ensor­rar la gra­de­ria i vam anar a tri­buna. Ara som un grup unit: en Fito, en Manel Sarasa, en Gabi Bal­drich, en Toni Rei­noso, l'Enric Simon, el mala­gua­nyat Car­les Barba...

Hi ha massa eufòria. Hem de tocar de peus a terra: ens juguem les gar­ro­fes amb un Vila-real i un Alme­ria que tenen un poten­cial bru­tal. Hem d'anar de tapats. Par­tit a par­tit, recu­pe­rant l'equip. Hi ha una doble opor­tu­ni­tat: l'ascens directe i la pro­moció. Si man­te­nim la inten­si­tat, hi ha pos­si­bi­li­tats.

Jan­dro dei­xarà pet­jada, com ho van fer Geli, els Julià, Pep Mer­ca­der i Javi García. I Acuña, un davan­ter que no teníem des dels temps de Paco Flo­res.

Ara, des d'en Tor­rent fins a l'Agné i Rubi. També a finals del 70, en una segona B de dos grups. I amb Xavi Agustí d'entre­na­dor, quan es va pujar a segona B i es va estar a punt de pujar a segona A.