Futbol català

Càntics d'estadi

Pulpopop presentarà avui a Montilivi el cant que ha fet per incloure el camp del Girona en la seva guia GR Pop

El 2010, el Girona va estrenar l'himne creat per Josep Thió i tocat per The Gruixut's

Durant la tem­po­rada de l'ascens a segona A i els mesos poste­ri­ors, el Girona FC va tenir com a banda sonora la sar­dana Girona m'ena­mora. Sense voler treure mèrit a la com­po­sició del mes­tre Ricard Vila­de­sau, és evi­dent que no acaba de fun­ci­o­nar com a càntic mul­ti­tu­di­nari a la gra­de­ria d'un camp de fut­bol. Així que, l'any 2010, l'equip gironí va encar­re­gar a un com­po­si­tor més actual, Josep Thió, mem­bre fun­da­dor de Sopa de Cabra, que escrivís un himne fet a mida per a un equip del segle XXI: un himne que, a més a més, fes una crida a la unió (“Mira al teu cos­tat, ara ja som dos, millor si som molts més, tots junts ho podem fer”), la unió de l'equip, de la seva afició, de tota una ciu­tat, però també de les comar­ques giro­ni­nes, fent cos­tat a un pro­jecte espor­tiu que ara, tres anys després, està donant els seus millors fruits. Per remar­car aquesta volun­tat que l'equip i el seu himne no fos­sin només patri­moni de Girona ciu­tat, es va encar­re­gar la inter­pre­tació i l'enre­gis­tra­ment de la com­po­sició de Thió a uns intrèpids bai­xem­por­da­ne­sos, The Grui­xut's, que van posar tota la seva ener­gia al ser­vei del club.

El cant de Pul­po­pop

Tres anys després, el patri­moni musi­cal del Girona s'amplia amb El pany del camp la clau, una com­po­sició del grup gironí Pul­po­pop –de fet, for­mat per un sar­ri­a­nenc (Edgar Mas­segú) i un celle­renc (Pau Boïgues)–, que es pre­sen­tarà avui en públic al camp de Mon­ti­livi. Aquest “nou càntic del Girona”, que cele­bra la gran tem­po­rada de l'equip, s'inclou també en la guia sonora GR Pop, una apli­cació de mòbil cre­ada per Pul­po­pop i l'artista Ken­neth Russo, en col·labo­ració amb el Bòlit, Cen­tre d'Art Con­tem­po­rani de Girona. Aquesta guia per­met a l'usu­ari visi­tar alguns dels punts emblemàtics de la ciu­tat, escol­tant en cadas­cun una cançó deter­mi­nada. En el cas d'El pany del camp la clau –el títol, un frag­ment de la lle­tra, s'escriu a raig, sense cap coma, a la “manera púlpica”–, el punt idoni per escol­tar la cançó amb el mòbil és el cen­tre del camp, des d'on es podrien veure a la gra­de­ria esce­nes com aquesta: “Al fons de la grada hi ha un avi amb la ban­dera, a l'altra mà hi duu el nét que crida ben fort.” L'afició és “el juga­dor dotzè”.

Pul­po­pop va gra­var la cançó a l'estudi Sound­club de Salt, amb Xavi Pendón (tenora, cla­ri­net, saxo i cors), la veu de Paola (La Loca His­te­ria) i els càntics de Lluís Costa. Jus­ta­ment, la tenora hi té un paper molt impor­tant, com si fos una con­nexió entre la tra­dició de Vila­de­sau i la moder­ni­tat de Pul­po­pop. La cançó té una tor­nada que con­vida el públic a can­tar la paraula gol, i que el grup entre­garà al club perquè la posi per mega­fo­nia quan mar­qui l'equip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.