Espies

Cinc comen­ta­ris sobre el cas d'espi­o­natge a Can Barça.

Pri­mera: si Joan Laporta no sabia res de res, un cop se'l va infor­mar hau­ria d'haver aco­mi­a­dat Joan Oli­ver per des­lle­ial­tat i per haver tras­pas­sat una línia ver­me­lla molt peri­llosa. Ara bé, algú amb dos dits de seny es pot creure que el pre­si­dent del Barça no tenia ni idea que el seu direc­tor gene­ral estava espi­ant qua­tre vice­pre­si­dents? Jo no m'ho crec, en abso­lut.

Segona: per què els vice­pre­si­dents espi­ats no van denun­ciar públi­ca­ment els fets quan van saber que se'ls estava inves­ti­gant? O per què no van ple­gar? Els direc­tius es van limi­tar a cla­var qua­tre crits, a fer un parell d'advertències, a arxi­var la polèmica per no per­ju­di­car l'equip i a pac­tar que mai més es farien inves­ti­ga­ci­ons secre­tes. Mal­grat tot, a par­tir d'avui la posició dels vice­pre­si­dents inves­ti­gats penja d'un fil molt prim. En el fons són còmpli­ces de la situ­ació perquè han accep­tat una situ­ació inac­cep­ta­ble per ves a saber qui­nes raons. Tan eròtica és la pol­trona?

Ter­cera: amb quina auto­ri­tat moral, aquesta junta direc­tiva pot recla­mar joc net a la resta de sec­tors del bar­ce­lo­nisme? Estem segurs que els res­pon­sa­bles de l'espi­o­natge no han delin­quit?

Quarta: alguna vegada aquest club podrà viure una tem­po­rada llarga sense bata­lles inter­nes, sense per­so­na­lis­mes que per­ju­di­quin la marxa de l'enti­tat, sense llui­tes caïnia­nes, fas­ti­go­ses i que només gene­ren ràbia i frus­tració?

Cin­quena: Guar­di­ola con­fi­ava que les elec­ci­ons a la pre­sidència no con­ta­mi­na­rien en excés l'ambi­ent i que l'equip podria tre­ba­llar tran­quil. A la pri­mera, ja ha pogut com­pro­var que als des­pat­xos de la planta teòrica­ment noble del club, el Barça és el de menys i que ja fa mesos que ha començat una guerra freda que encara ens donarà mol­tes sor­pre­ses des­a­gra­da­bles.