Sandro Rosell

Fa bé San­dro Rosell de comp­tar amb els dits d'una mà les seves apa­ri­ci­ons públi­ques i les infor­ma­ci­ons periodísti­ques pel que fa a les seves inten­ci­ons elec­to­rals. S'ha d'anar ense­nyant les car­tes en forma de pro­pos­tes i noms, per donar a conèixer que dar­rere de Rosell hi ha un can­di­dat sol­vent i com­pe­tent, un equip i una can­di­da­tura amb un pro­jecte clar.

Sem­pre he pen­sat que, pel bé del Barça, després de l'etapa de Joan Laporta ha d'arri­bar el cicle de San­dro Rosell, perquè al FC Bar­ce­lona li convé una rege­ne­ració ètica. Si Pep Guar­di­ola és el màxim garant de l'esta­bi­li­tat espor­tiva del club apor­tant conei­xe­ment, sen­tit comú i un com­por­ta­ment exem­plar, no es pot dir el mateix ni de l'actual pre­si­dent ni de la seva junta direc­tiva. Tot l'enre­nou de l'espi­o­natge és l'últim epi­sodi lamen­ta­ble que ens han ofert els direc­tius actu­als.

El que de moment ha trans­cen­dit pel que fa a les pro­pos­tes elec­to­rals fan molt bona pinta; tant el codi deon­tològic com la rege­ne­ració democràtica o la cre­ació d'un senat de nota­bles són plan­te­ja­ments abso­lu­ta­ment cohe­rents i neces­sa­ris. També és una pro­posta encer­tadíssima donar plens poders a Pep Guar­di­ola per diri­gir la tota­li­tat de l'àrea fut­bolística del club, inclòs el fut­bol de base.

Els dos pre­si­dents més pre­si­den­ci­a­lis­tes que ha tin­gut mai el Barça han estat Josep Lluís Núñez i Joan Laporta. Curiós, no? Amb una diferència, Núñez era ene­mic acèrrim de Cruyff, i Laporta fa gai­rebé tot el que li ha acon­se­llat l'amic Johan. Penso que cal man­te­nir allu­nyat Johan Cruyff de les deci­si­ons estratègiques que pren­gui el club. Sort que ara l'holandès estarà entre­tin­gut amb la joguina de la selecció cata­lana.

Laporta no ha sabut fer un equip unit i cohe­si­o­nat al vol­tant d'un pro­jecte. Ell, més que direc­tius, vol aju­dants o sub­al­terns fidels a la seva idea. Si no com­bre­gues amb la seva opinió o direc­ta­ment dis­cre­pes no tens cap pos­si­bi­li­tat. Sem­bla que San­dro Rosell és més d'equip, de com­par­tir pro­jecte i de bus­car con­sen­sos. No el veig bai­xant-se els pan­ta­lons en un aero­port ni dient allò tan repe­tit d'«Al loro, que no esta­mos tan mal...» Jo crec que Rosell sem­pre es reco­nei­xerà a ell mateix. No sé final­ment quants can­di­dats sor­ti­ran de l'actual junta direc­tiva per subs­ti­tuir Joan Laporta, però em torno a refer­mar que Rosell és una garan­tia de pro­jecte, de seri­e­tat, d'ètica, de conei­xe­ment i de com­petència més que sufi­ci­ent per afir­mar que serà molt difícil tro­bar un altre can­di­dat més ben pre­pa­rat que ell.