La confiança per damunt de tot

El Barça-Sara­gossa clou una set­mana en què hi ha hagut de tot. Pri­mer la sor­pre­nent der­rota con­tra el Rubin, però després la cele­bració dels 30 anys de la Masia –autèntica fàbrica de fut­bo­lis­tes–, i final­ment la magnífica notícia de la reno­vació de l'ànima del Barça, com és el capità Car­les Puyol. Con­tra la lleu­gera sen­sació que s'ha bai­xat pis­to­nada en els dar­rers tres par­tits, el Barça té l'opor­tu­ni­tat de defen­sar la filo­so­fia i l'estil de joc d'aquest equip que ens ha enllu­er­nat a tots. El Sara­gossa arriba de pun­te­tes, cons­ci­ent que només ha acon­se­guit un punt en les seves sor­ti­des. Però voldrà fur­gar en els dub­tes del Barça, si són reals. Les bai­xes del veterà Ayala i d'un altre argentí, Pon­zio, pos­si­ble­ment faci renun­ciar a un 1-4-4-2, per jugar amb un sol punta –Ariz­mendi–, però amb el colombià Abel Agui­lar com a mit­ja­punta i un juga­dor de banda, Lafita, que en les dia­go­nals té arri­bada i dóna pro­fun­di­tat. Pot­ser jugarà Her­rera en lloc de Pen­nant, ràpid i inci­siu com a extrem. Gabi és l'orga­nit­za­dor, de bona visió de joc, i al dar­rere, el tècnic Mar­ce­lino ha recu­pe­rat Pavón, un cen­tral que moti­vat ha mar­cat gols en estratègia. Pablo Amo va molt bé de cap, i els late­rals Pulido i Pare­des són com­pli­dors i saben pujar per les ban­des quan és neces­sari. La qua­li­tat tècnica i la classe les posa Jorge López, un fut­bo­lista ele­gant i de molt bon toc. El Barça té la baixa impor­tant d'Alves, i també la d'Henry, però la bona línia d'Ibra i la recu­pe­ració de Txi­grinski són bones notícies d'un Barça que ha de con­ti­nuar cre­ient en la seva filo­so­fia de joc.