Tot gratis

La tendència viral també arriba a la política espa­nyola. Com un virus s'ha escam­pat la pre­tensió d'alguns perquè uns altres els rega­len el vot. La pas­sada legis­la­tura va ser Pedro Sánchez qui va dema­nar a Pablo Igle­sias que votés un govern “de progrés”. Un govern “de progrés” sense Pode­mos, no cal dir-ho. I amb Ciu­ta­dans. “Per evi­tar que torni a manar Rajoy”. Igle­sias, que es veia vice­pre­si­dent i que havia dis­se­nyat un govern en una barra d'auto­ser­vei, va ense­nyar al can­di­dat soci­a­lista el dit del mig. Ara ha estat Mari­ano Rajoy qui ha dema­nat a Pedro Sánchez que s'abs­tin­gui i que el deixi gover­nar amb Ciu­ta­dans. A canvi de res. Ni un gest. El dit aquesta vegada ha estat el de Sánchez. Diven­dres Ciu­ta­dans es va sumar a la tendència i va accep­tar, “per evi­tar la catàstrofe d'unes ter­ce­res elec­ci­ons”, els vots del PNB en la segona inves­ti­dura de Rajoy. A canvi de què? A canvi de res. Perquè Albert Rivera hagi pres­tat suport a Mari­ano Rajoy Ciu­ta­dans ha obli­gat el PP a subs­criure un pacte amb 150 mesu­res. Aquest és el preu de Ciu­ta­dans. Però el PNB no pot tenir-ne, de preu. Ha de fer pre­si­dent el can­di­dat del PP barata res. Encara més, la tropa de Rivera “accep­ta­ria” els vots dels cinc dipu­tats naci­o­na­lis­tes bas­cos si Rajoy es com­pro­met a evi­tar el traspàs de noves com­petències al govern basc, a man­te­nir els pre­sos d'ETA fora d'Euskadi i a no accep­tar, sota cap con­cepte, un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. En aquests moments els dipu­tats del PNB deuen estar alçant el dit llépol...